L’exèrcit espanyol ha anunciat que farà maniobres militars a la zona de Celrà i és clar, el Pare, el Fill, l’Esperit Sant i la Mare de Déu de Lourdes han alçat el crit al cel.
No és que em sorprengui. De fet, a Ràdio Capital i jo mateix, no només som pacifistes, sinó que també som antimilitaristes. Però és clar, els exèrcits existeixen i poca o molta, encertada o inconvenient, fan feina i aquesta feina requereix entrenament. Ja ens ho avançava el coronel militar de Girona, Javier Mur, en una entrevista al Supermatí, que seguirien fent maniobres.
Llavors, per què els escarafalls? Per l’existència mateixa de l’exercit? o perquè és l’exèrcit espanyol? Perquè si és el primer cas, tots plegats podem discutir-ne la conveniència. En les cas segon, val la pena recordar que de moment, Catalunya segueix essent una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol i mentre sigui així, l’exèrcit espanyol es també a casa seva.
Ja sé que això que dic és una obvietat, però de tant en tant sento dir que Girona ja és mentalment independent i crec que desencertadament, es dóna per fet que hi haurà un referèndum, que es guanyarà i amb la nostra sobirania decidirem fer fora l’exèrcit espanyol. Doncs sento dir que no és així. Que mentalment podem haver desconnectat, però no hi ha res guanyat i s’ha de fer tot fins molt temps més enllà d’aquest possible referèndum.
Així que si voleu, protesteu per la simple presència de l’exèrcit, però no hi afegiu component territorial, que encara no tenim res fet. Encara hem de caminar molt per poder ser, si volem ser per caminar.
