“Arribo en 2 minuts. Tren amb retard a Flaçà”. Rebo un whatasapp precipitat de l’escriptora Gemma Lienas, corrent per arribar divendres al vespre a la Biblioteca de Palafrugell, per presentar-nos el seu darrer llibre, El fil invisible.
Responc: “Tranqui. És normal. T’esperem”. I penso en les hores que haurem esperat a la biblioteca l’arribada d’aquell conferenciant o escriptor que, pobre, no era del tot conscient de la grandíssima xarxa de transport públic que ens bressola a l’Empordanet. Un tema endèmic.
“I no feu res per canviar-ho”. Suspirs…
Aquest cap de setmana, les pantalles dels mòbils se’ns han omplert del millor repertori fotogràfic dels cels empordanesos. Això sí que ho tenim sempre a punt: cels tornasolats, cels plastidecor, núvols desorbitats…han substituït les fotos de les nostres cales, postals que ens refermen en el nostre xovinisme compulsiu.
Aquests dies també tenim més llums: Nadal ja és a tocar i ens permet l’enèssima crítica als governs municipals per haver descuidat l’enllumenat nadalenc precisament al nostre carrer -el millor del món- o poder comparar-lo amb el del poble veí: no serà aquesta la veritable funció de l’enllumenat nadalenc? La gassivitat dels nostres comerciants vers, on vas a parar, el dispendi dels veïns del costat. O viceversa, els padrins també es queixen del dispendi local vers la frugalitat del poble del costat. Arriba el Nadal, i les sopes calentetes. Per a alguns.
Que tingueu un feliç desembre!
