Avui ens visita Marisol Perea, alcaldable de Pals per Coalició per Pals, per avançar nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyora Perea.
Bon dia i moltes gràcies per haver-nos convidat.
Gràcies a vostè per venir. Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.
A veure, m’has posat en un compromís. Però bé, jo més o menys em considero una persona coherent, responsable i també propera. Crec que em defineix amb la vessant política i bastant també amb la personal.
Podria destacar tres aspectes que hagi assumit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.
És una mica difícil perquè, és clar, veient ho com a grup de l’oposició caldria destacar, en línies generals, que han sigut tres mandats ja de coalició. Entre Junts per Pals i Som poble. Jo sempre ho he definit com Esquerra i Convergència. Em sembla, doncs que porten tres mandats governant en coalició. I jo em pensava que la gent, sobretot la gent, per part de Junts per Pals, gent jove i amb iniciatives, doncs que farien un tomb. Es faria un tomb al poble. La veritat és que m’ho esperava, però han portat la mateixa línia continuista. O sigui, no hi ha hagut polítiques d’afavorir habitatge. No hi ha hagut un canvi substancial. O sigui, és molt una línia continuista. I pel que han fet de coses, potser podríem dir que hi ha llums i ombres. Per exemple, per dir ho així, són les obres que s’estan fent a Ca la Pruna.
I la veritat és que li han donat un canvi brutal. Encara no hem vist tot allò de dintre, només hem pogut veure la sala d’actes per fer l’altre dia la presentació de la candidatura. I han quedat molt macos. És una cosa molt moderna que trenca totalment amb el que hi havia amb el que hi havia a Ca la Pruna, potser massa, però bé, això ho decidirà el poble.
A mi el que m’ha sorprès molt és que quan servidora va ser regidora de cultura l’any, el mandat del 2007 al 2011, que vam una coalició amb Convergència, volíem fer a la torre de l’entrada de Ca la Pruna, en la torre que toca el pati, hi volíem posar un ascensor, perquè la gent minusvàlida pogués accedir allà.
I des de Patrimoni de la Generalitat no ens varen deixar. Van dir que no, perquè la caixa de l’ascensor afectaria a la façana exterior. I en canvi, ara, inclús s’han menjat una finestra. Una finestra de les antigues per la banda del carrer de la Creu, que ha quedat anul·lada. Al fer una actuació dintre ha quedat la finestra i és clar, és exterior, és imatge de l’edifici. I la veritat és que ens ha sorprès molt perquè, és clar, la intervenció que es volia fer en aquell moment era molt minsa en comparació amb el que s’està fent ara. No hi vull dir res fins que estigui tot acabat, veurem com queda, però crec que s’han passat una mica una mica massa. O sigui si que li calia una intervenció, sí, però crec que ha sigut massa.
Després no sé què, que pensem que creiem. Com he dit abans, el tema urbanístic ha sigut, es continua. O sigui, és molt continuista del que s’ha estat fent durant molts anys. Tenim un POUM que és de l’any 1985-1986, està més que caducat i més ara, amb la realitat mediambiental que estem patint. Per això, un dels dos punts nostre B si de cas, ho diria després, però vull dir que creiem que ja ho desenvoluparé després. Però no han estat ambiciosos en voler un canvi de renovar el nostre POUM.
Per exemple, també a nivell cultural. A nivell cultural s’ha promocionat molt. I no ho critiquem, eh? Vull dir, s’ha promocionat molt. S’està promocionant molt amb festivals de música a l’estiu, de diferents grups musicals d’aquí, del país. Però s’ha deixat de banda qualsevol altra classe de música o d’espectacle. Jo no estic en contra de que es faci o es promocioni la música en català, no, tot el contrari. Però un poble turístic com és Pals, sobretot a l’estiu, jo em refereixo sempre al passat en el que vaig estar a l’àrea de cultura, un poble en què tenim 5 càmpings, molts apartaments, moltes cases, etc.
Al pati de Ca la Pruna, durant molts anys es varen fer espectacles de diferent àmbit: de dansa, música clàssica, o d’altres espectacles. I això s’ha perdut totalment. És clar, la gent de la vila a les deu quarts d’onze de la nit no queda ningú perquè no hi ha una oferta variada. Molt bé que es facin aquests espectacles, vull dir que estarem, vaig calcular així per sobre més de 40.000 euros amb diferents, amb diferents conjunts i cantants. Però fora d’això, les sardanes també, en el passat es feien moltes més audicions de sardanes de les que es fan ara. I evidentment, cadascú, cada equip polític fa la seva la seva política. Però jo crec que Pals és molt cosmopolita a l’estiu i que seria bo oferir un ventall més ampli. Perquè no tothom es pot donar el luxe d’anar a festivals que tots coneixem i que són a uns preus desorbitats. Crec que és un atractiu més per al turisme que tenim a Pals i que no es té en compte, ja no només el poble, sinó com a atractiu turístic.
Llavors no sé què més dir te. Els serveis socials nosaltres els fem a través del Consell Comarcal i creiem que s’han d’ampliar més. Per què? Perquè som un poble envellit. Les necessitats de la gent gran cada vegada en són més. A part de les altres peticions que puguin haver-hi d’altres atencions. I concretament ara, amb l’equip de govern, en el darrer ple vàrem aprovar una ampliació de modificació de crèdit per ampliar els serveis d’atenció que rebem des del Consell. Però jo ho he viscut perquè la gent ho diu. Tu demanes hora i com que hi ha tanta demanda doncs no, no. Jo crec que això és a nivell de tots els municipis. Vull dir, a l’atenció trigues a rebre-la. I després, si trigues a rebre la primera atenció, més després de donar segons quins serveis també requereix molt més temps. Aquests temes, que són vitals perquè a vegades són vitals i de vida i de problemes familiars evidents, crec que s’hauria de ser molt més expeditiu. O sigui, solucionar els problemes com més aviat millor. Que necessitem ampliar l’atenció? Doncs fem ho, vull dir, com a mínim avancem l’atenció per poder tirar endavant en els altres departaments que calgui adreçar a aquella família o les persones que demanin el servei.
Hi ha problemàtiques totes que abans estan relacionades amb el POUM i que no s’ha fet res. No sé si vols que hi entri ara o entrem més endevant?
Sí, és el que t’anava a comentar, perquè ja ho estàvem comentant una miqueta. Quins tres aspectes han mancat en aquest govern municipal?
Jo sempre ho dic. A vegades les tecnologies que són molt bones perquè ens estalvien, o sigui, ens faciliten molt la vida. Les noves tecnologies han posat a l’abast, doncs, una manera de treballar diferent i que ens soluciona problemes i tenim un accés molt més ràpid a la comunicació.
Però, d’altra banda, jo crec que es perd a vegades l’esperit de la proximitat amb la gent. Per això jo crec que considero que, quan vas dir allò dels adjectius, propera. M’agrada el contacte. Jo crec que a vegades sóc del parer i ho he dit a més d’un: dic, més filosofia i menys i menys immersió virtual. O sigui, a mi la immersió virtual la veritat és que em preocupa una mica. Crec que l’equip de govern ha perdut el contacte. I hi ha hagut gent gran, sorbetot, que m’ho han fet saber. O sigui el que jo em pensava. Hi ha gent que ho ha detectat, que és que només fan coses per als joves. És a dir, la gent no és tonta, la gent veu les coses. El que passa és que hem tingut un mandat especial perquè quasi dos anys amb Covid-19 i ara que estan remuntant. Però crec que s’ha perdut molt el contacte amb la gent. Com a mínim a mi em dona la impressió i crec que hem de tornar una mica als orígens, o sigui, la relació amb la gent no es pot perdre.No es pot perdre de cap de les maneres. Aquest és un dels aspectes.
Els altres, es que hi ha força gent emprenyada, sobretot amb el tema de les urbanitzacions que encara queden per recepcionar. Recepcionar urbanitzacions que vénen dels anys setanta. Que varen créixer a tots els municipis de la costa, però concretament aquí a Pals, urbanitzacions dels anys 70 que van aportar molta riquesa a les arques municipals perquè a mida que anaven construint, doncs són entrades a l’Ajuntament. Els ajuntaments que no tenien amb prou feines serveis perquè algunes no tenien ni enllumenat públic ni se’ls recollia les escombraries. Vull dir res de res, no? Aquesta gent, durant tots aquests anys han estat pagant religiosament els seus impostos. D’aquests impostos ens hem beneficiat la resta de municipi, perquè amb aquests diners s’han fet altres actuacions a la resta del municipi.
Ja, el 2001, quan l’equip de govern, el que governava llavors en majoria era Convergència, va decidir agafar el toro per les banyes i començar a fer la urbanització Mas Tomasi. En aquell moments nosaltres érem a l’oposició i era a l’oposició amb el grup d’UPM, Unió de Progrés Municipal, i quan vam veure les quotes, les contribucions especials que se’ls hi volia aplicar, vam estar-hi en contra. Perquè se’ls hi volia aplicar un 75% de les contribucions, osigui del cost de la urbanització. I ja des de llavors vàrem votar-hi en contra. Per això jo dic que també sóc coherent. És el mateix que continuo pensant ara.
A partir del 2015, a l’equip de govern, les persones que volen anar el 2015 van decidir incrementar-los al 85%, tpt i que el volien a 90, però van haver-hi al·legacions. Va haver-hi gent que es va queixar i van deixar-ho al 85%. Nosaltres aleshores ja erem PSC. Vàrem dir que no hi estàvem d’acord o sigui ja no estàvem d’acord amb el 75%, al 85%, encara menys. I a mi el que m’ha sorprès és que. I així li ho vaig dir en un ple amb una regidora que havia estat companya a la UPM, que m’estranyava molt que en el seu moment, diés que no aun 75% i que ara li semblés correcte un 85%. No dic res perquè crec que no era una resposta adequada.
I bé, ara he sabut que també estan en contacte amb altres urbanitzacions i que per lo vist, els han dit que s’ho paguin tot , o que s’ho facin ells. I crec que, és clar, la gent no està contenta. Jo la veritat és que considero que és un greuge comparatiu el que se’ls està fent, perquè és que, com dèia abans, durant molts anys no han rebut cap servei.
Més temes d’urbanisme. Per això dic que cal, o sigui que és és imprescindible fer un nou POUM. Perquè ara també ens n’hem assabentat fa poc, que de fet, no ho he pogut preguntar a cap ple perquè no n’hem fet cap, que una família que es compra una casa, que ja estava construïda la casa en una urbanització d’aquestes van demanar una llicència per fer una piscina. I l’Ajuntament li contesta que no, perquè la seva casa no està del tot legalitzada. “I com que no està legalitzada la meva casa, si jo tinc els papers de deures”. No, es que està feta en una zona verda. Resposta per part de l’Ajuntament “t’has d’esperar que fem el nou POUM”. Però el nou POUM des del 2015-2016 quan ens el vàren tirar enrere, no n’hem sabut res més. O sigui, està allà encallat.
Tenim problemes de mobilitat, ens falten aparcaments, sobretot a l’estiu. Tenim zona blava, però manca de terreny. Sempre s’ha dit que a l’entrada al poble es faria un pàrquing. No hi ha manera de desenvolupar-lo. No sabem per què, ens ho imaginem, però com que no ho sabem, certament, doncs no ho direm. A veure, s’ha de treure el bus del dintre del poble. S’ha de mirar de veure allà on es pot col·locar. Terrenys de titularitat municipal? Que sapiguem nosaltres, un o dos com a molt. L’Ajuntament no disposa de massa terreny o parcel·les municipals. Per això, nosaltres diem que ens cal agafar el planell actual, posar-lo damunt de la taula i analitzar en profunditat. O sigui, nosaltres tenim un programa, però en el qual no prometem, jo allò del “puedo prometer i prometo”, no. Volem ser realistes i veure quin marge de maniobra tenim, perquè ara seria molt fàcil començar a prometre la lluna de València. No. Assentem-nos, mirem-ho com està tot i a partir d’aquí tirarem endavant si es pot desenvolupar o no. Si tenim la majoria suficient o no per realitzar-ho. Vull dir que de temes n’hi ha.
Perquè, quines són les prioritats o iniciatives que calen en un municipi com és Pals?
Doncs mira això. Pàrquing sobretot. Per zones d’aparcament. Tenir una petita estació de busos perquè no hagin d’entrar, perquè la zona per maniobrar és complicada. Aquests autobusos tan grans ho tenen molt difícil allà on estan ara, No, que llavors ja on estan ara la parada d’autobús és guanyarien bastantes places de cotxes petits, no?
L’habitatge social. Hi ha zero, zero habitatge social. De fet, aquests dies he buscat informació a la web de l’Idescat i a la Diputació de Girona per refrescar una mica la memòria. I de l’Idescat ens ha sorprès molt que les darreres dades del tema d’habitatge són del 2011. No estan actualitzades. I crec varen dir que les actualitzen cada deu anys. Doncs del 2021 no hi ha res penjat.
I es clar, ja llavors hi havien unes 1.030 i pico. No gaire. No passa gaire de 1.000 els habitatges de primera residència, dels que vivim tot l’any. I 3.000 i pico de segona residència. O sigui uns 70, quasi un 73% de segona residència. És clar que suposa això? Suposa que has de donar uns serveis a zones que amb prou feines hi ha mai ningú, però que els has d’atendre, no?
I nosaltres volem revertir això. Volem dir a la gent el dia que si nosaltres guanyéssim, convocariem una reunió perquè la gent expressés què és el que li agradaria que fos Pals. Volem créixer? Fins a on? Quin límit? Ens posem fins a 3.000 habitants? Perquè tampoc som un poble de molta gent. Què volem? Això, crec que s’ha de demanar a la gent i és totalment necessari. I quan diem que volem això, tampoc és que estiguem en contra de que es facin segones residències. És a dir, cadascú té un accés segons el seu nivell de vida. Vull dir, està claríssim el que vulgui una casa amb un xalet, si s’ho pot pagar.
Però és clar, el que no ens agrada és la massificació. Això no, perquè, és clar, després també l’Ajuntament s’ha de fer càrrec d’aquests serveis. Està claríssim. I si hi ha un mínim de poder edificar dintre del poble. Doncs la nostra idea seria que si es pot unir Pals amb Masos. A la carretera hi podria haver un creixement a banda i banda de carretera de primeres residències.
Ara, actualment no tenim les dades, no les he demanat. No he tingut temps per saber exactament d’aquests 4.000 habitatges que hi han ara, on estem. És a dir, superem els 5.000. Però, és clar, en deu anys. S’ha construït molt.
La nostra visió per poble és aquesta. Que tinguem habitatge de primer urgència perquè els nostres fills no tinguin que marxar o aquelles persones que trien Pals per viure-hi tot l’any tinguin quelcom assequible per a les parelles que comencen o per a la gent que vol viure a Pals tot l’any tranquil·lament. Vull dir que aquest la nostra visió en termes urbanístics. I d’aquí rau en la importància. Perquè el POUM ens afecta de manera directa a tots, d’una manera o una altra: al model de poble, model de creixement demogràfic, etc.
I comerç, cada vegada en tenim menys. Petit comerç, és clar. I en superfícies grans els preus no són els mateixos. Que dius aguanta. Sí, són a l’edifici i allà on el tenen és seu, poden aguantar més temps, però si han de pagar un lloguer, doncs veiem que al cap de temps van tancant. I jo crec que el que s’ha de promoure és això, el petit comerç, proper i que faci que la gent no haguem de sortir tant del poble a comprar.
I llavors la promoció econòmica. A part de potenciar el petit comerç, creiem que també està molt lligat amb la visió del que tu vols per Pals, no? A vegades crec que pequem de de tancar-nos. O sigui, de pensar que només el que tenim nosaltres és bo i estem en un món de molta competència. Cada municipi explota els seus recursos i el seu patrimoni per aportar turisme i riquesa. I nosaltres creiem que a Pals no se’n desenvolupa prou. Quina idea tenim nosaltres? Nosaltres tenim el tema de Ràdio Liberty.
Ràdio Liberty per nosaltres és molt important, perquè uneix promoció turística, cultural i recuperació memòria històrica per al paratge de la Torre Mora. Radio Liberty per nosaltres és molt i molt important. Per què? Doncs perquè som dins del Parc Natural; tenim el paratge de la Torre Mora, que amb unes prospeccions que es van fer el 2009-2010, que vam fer amb el Cercle Català d’Història, vam fer un informe molt maco que es va passar a Patrimoni de la Generalitat i allò s’ha vist clarament que s’endinsa molt més. O sigui, no és només el que es veu, sinó que s’endinsa més enllà. I era una vila de pescadors. O sigui, els indicis es que era una vila de pescadors i d’aquestes a Catalunya és única. Pel que ens han dit.
Com he dit, promoció, medi natural, recuperació de la memòria històrica i cultura. La vessant cultura, pel que es podria ser un museu o centre d’interpretació. Perquè hi ha gent que diu “Museu de la Guerra Freda”, uf quina por, però no veure no té res a veure, és història de Pals. Ràdio Liberty era única al món.
Ja el 2014, servidora va presentar en un plenari un projecte que me’l va regalar, jo dic em va fer un regal molt maco a mi i al poble, però és una iniciativa que no la desenvoluparé jo com a persona, no, sinó un projecte que podria ser molt maco per fer hi un museu de la Guerra Freda. Me’l va regalar el Raimon Martínez Fraile, que havia estat regidor amb l’alcalde Barcelona amb Pasqual Maragall i que després se’n va anar de secretari d’estat de turisme a Madrid. És molt interessant, vull dir, jo vaig llegir el que podria ser. Perquè podríem aprofitar fons europeus, contactar amb l’ambaixada dels Estats Units. I després hi ha molta gent que, sobretot antics treballadors de Radio Liberty, que han recuperat o tenen molta informació i molta fotografia que això podria donar més material, no? I nosaltres hem tallat molt aquests darrers anys.
Bé, ens vàrem assabentar que el 2019. Perquè aquí el curiós, perquè mentre hi va haver un projecte de fundació mar, no va interessar res més. Semblava que tiraria endavant el projecte Aqua. Quan al final entre el 2019 i 2020 es va desestimar, ens vàrem assabentar l’any passat que els dos governs, Generalitat i Govern de Madrid havien decidit enderrocar-ho. O sigui, varen signar que es tiraria enrere i s’enderrocarien els edificis. De fet, ja haviem presentat nosaltres al Ministeri de Transició Ecològica l’Avantprojecte que hem fet entre Cercle Català d’Història, els dos grups de l’oposició i Salvem la Platja de Pals doncs varem fer abans un avantprojecte.
No és cap projecte, perquè nosaltres no tenim els recursos per tirar-ho endavant i el varem presentar primer a Madrid perquè és el propietari dels terrenys. Després ja ho vam passat a la Generalitat i l’any passat hede dir que fins ara per part de l’Ajuntament no hi havia hagut cap mena d’interès. Però l’alcalde actual, això ho haig de reconèixer, ha mostrat un interès. I quan dic a l’alcalde dic l’alcalde, és a dir, per la banda de cultura, que ho porta una regidora del grup de Junts. Junts per Catalunya mai hi ha hagut el més mínim interès. Sempre ens han dit que Madrid ho posa molt difícil. Bé, potser Madrid ho posa molt difícil. Tu apreta, que és el que hem fet nosaltres. Nosaltres hem aconseguit que l’Ajuntament demanés al Consell Comarcal, que es fes la declaració de fil, el novembre de l’any passat
El juny de l’any passat, amb els companys i gràcies als companys del PSC de Girona, la Sílvia Paneque, vam presentar, vam registrar a l’Arxiu de la Generalitat una proposta de resolució que es va debatre el mes de novembre. Allà on s’instava a la Generalitat a que de manera conjunta amb l’administració local, l’autonòmica i la central de que poséssin fil a l’agulla i que si hi creuen, perquè és clar, hi has de creure, doncs fem alguna cosa amb cara i ulls per no deixar-ho.
Allò està abandonat. A l’estiu s’hi fa de tot, com els botellots. De fet, l’any passat ho varen haver de vallar perquè hi entraven i era perillós. Perquè estava en una situació molt lamentable. I nosaltres creiem que això és un projecte ambiciós, de renom internacional, on s’hi podrien involucrar les universitats. De fet, va venir una universitat de Suïssa. Va venir un equip d’estudiants d’arquitectura que van al·lucinar amb l’edifici. Perquè l’edifici està fet per un arquitecte molt important que ara no me’n recordo ben bé del nom i no vull ficar la pota. De renom català de Barcelona que ha fet molts edificis importants allà a Barcelona, ivan al·lucinar.
Perquè era un edifici del finals dels anys 50 -60. I vull dir que hi ha interès per part del món acadèmic i des d’àmbits fora d’Espanya. I per això, crec que nosaltres amb aquest projecte el defensem molt, perquè és que l’hem treballat. O sigui, ens ho hem currat i tant de bo arribi a bon port, no? I per això dic que aquesta vegada, com a mínim per part de l’alcalde hi ha cert interès a fer-hi alguna cosa. Sé que han tingut contactes amb el Govern i la Generalitat. I nosaltres, de fet, des del minut 1 que va començar com a alcalde li vàrem oferir els dos grups de l’oposició el nostre recolzament per tirar endavant això i qualsevol altre projecte. Però com que aquest ens l’hem currat nosaltres, doncs què menys que defensar allò que hem fet. O sigui, el nostre punt de vista és molt ample i ambiciós, que en quatre anys es difícil de fer ho tot, evidentment, perquè són moltes coses i amb molta feina a fer. Però que si s’hi creu en els projectes, feina en tens. De treball n’hi ha de sobres, però que hi ha feina i s’hi ha de creure.
Després un altre tema que de vegades, abans de tirar endavant iniciatives als ajuntaments, com ja he dit abans, has de parlar amb la gent, amb la gent. I si tens altres solucions o altres mitjans per dur a terme un projecte, mira de fer el menys mal possible als vilatans. El carril bici, el primer tram ja està aprovat. Encara està en fase, sembla que ara estem en al·legacions o no sé si ja ha acabat el plaç d’al·legacions, però, un un carril bici tenint tants camins de terra com tenim per Pals per anar a la platja a tocar la carretera. Molt bé. Però és clar, agafes cinc metres des de la carretera cap endins i a vegades pots fer mal als establiments que ja hi ha. En aquest primer tram només hi ha un negoci, però és que al que ve darrere n’hi ha més.
Els hi hem dit podeu passar per molts llocs més. Adequant el camí, si està malament, posant-hi terra o sauló, o el que vulguis. És molt més econòmic, molt més ambiental i no estàs allà a tocar de la carretera, perquè es que és a tocar de la carretera. Crec que abans de fer una actuació d’aquestes, mirem-nos-ho una mica. Si no tens cap més altre espai per fer-ho, vale. Però, és clar, jo m’he anat fent amb el cotxe mirant tots els establiments que quedaran afectats, establiments i terrenys que hauran de recular. I dius però quina necessitat hi ha? Quina necessitat hi ha si tenim camins rurals per fer-ho? Sota arbres i molt més naturals i molt més macos. Però és que quanta gent farà servir allò? Si d’aquí a Pals als Masos ja hi ha una rodona fins la platja n’hi haura una, dues, tres o quatre rodones que la gent haurà de seguir.
Quan tu arribis al final del primer tram, llavors has de passar la rodona. Continuar. Una altre rodona i amb el perill que suposa, perquè és que és una carretera on hi passen molts de cotxes. Potser solució que diuen ara és acabar el vial nord. La meitat del vial nord ja està feta, però seguim el traçat que sigui de menys impacte perquè estem a tocar del Parc Natural. I no sabem per què, s’ha desviat. I no sabem com. Perquè, és clar, és que ens emportem unes sorpreses. Resulta que les canalitzacions de les aigües ja estan fetes. I se’ns va dir en una reunió a l’Ajuntament, en un ple o en una comissió informativa, em sembla que era una comissió, que bé que allò ja estava fet, però que no sabien qui ho havia pagat. Les de terrenys estaven fetes i que algú havia pagat les canalitzacions, però que no sabien qui.
A nosaltres ens fa por que si es fa a la carretera, perquè és una via molt utilitzada pels vehicles, que és el que se’ns diu per part de l’Ajuntament. Que passen molts vehicles que és perquè així la gent que estan a la part nord de la platja no hagi d’entrar a fer el recorregut… Però és clar, quan hi ha la possibilitat de que es faci a tocar del Parc Natural, un centre comercial de 1.000 metres quadrats, més un pàrquing de més de dos mil i pico, més no sé quants habitatges, és clar, aquí la cosa ja canvia.
La part aquella de la platja perd tot l’atractiu. I nosaltres coneixem gent que tenen apartaments allà, que ens han dit des d’apartaments o cases, que si es fa això penjaran el cartell d’es ven l’endemà. Vull dir que no estem en contra de que es construeixi. És a dir, no estem en contra. Perquè ara el primer que diuen és. O és que aquests estan en contra? No. Nosaltres estem en contra del pla urbanístic actual que prioritza segon habitatge en contra del primer. I això hem de modificar el POUM.
Què diferencia la vostra candidatura respecte als altres partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?
Crec que tot el que t’he explicat ho resumeix molt bé, però t’ho diré més o menys. Un canvi de visió total i absolut, o sigui, un canvi de visió total i absolut. O sigui, cal fer pum, pum! Asseure’s, analitzar quins marges tenim i treure aquesta continuïtat, acabar amb aquesta continuïtat de modus operandi en el tema amb el tema de model creixement. Perquè, és clar, tu mires, jo vaig anar a Pals a viure l’any 81, final de 81. El Pals del 81 amb el d’ara no té res a veure.
Vull dir, jo treballava a Correus, duia l’oficina de Correus i he vist l’evolució. Vull dir, abans venia molt de turisme estranger. Ara també en ve, però és un altre estil perquè molta gent se’n va a la Patagònia en un moment. O sigui, és diferent. Què passava llavors? El 15 de juny ja començava la campanya i fins a finals de setembre hi havia caliu i hi havia ambient.
Llavors sí, i llavors ja quedàvem alletargats. Però és que ara, els darrers anys, l’any passat, la campanya al juny, va estar una mica animat; el juliol va ser molt fluix; i l’agost, és clar, tenim el turisme de Barcelona, és clar, tenim la gent que té una segona residència. O sigui que ara la fidelitat d’aquell turista que venia cada any a un càmping o un apartament no la tenim. No, no hi és. I és clar, ara la campanya a la que ha acabat l’agost; al setembre encara hi han establiments que continuen, però a l’octubre… De l’octubre fins a l’abril estem totalment adormits. Què passa? Doncs que llocs de treball al poble, pocs. O sigui Pals, és un poble dormitori. Majoritàriament som un poble dormitori.
El jovent, tothom, majoritàriament, tots treballen fora. Si això és el que es vol… Perquè també Una dada molt significativa i que em va sorprendre a la web de la Diputació, és que allà on parla de Pals hi ha una projecció de creixement per al 2041, d’aquí 18 anys, de 31 persones més al poble. Si ja som 2.500 i pico al 2041, segons el projecte de previsió de projecció de la Diputació serem 31 habitants més que els actuals. Continuarem en els 2.500 i pico. No superarem els 2.600. Quan fa uns deu anys vam estar a tocar els 3.000. Tot això va relacionat amb el mateix i tot ens porta al POUM i al model de poble que tenim actual.
Hem d’obrir, ampliar la visió del que volem, consultar-ho amb el poble, veure quines inquietuds, quines necessitats hi ha reals de què volem, volem viure pals, no volem viure.. Perquè ara han vingut amb el Covid. Hi ha hagut molta gent que ha vingut aquí. Vull dir que és una visió completament més àmplia i més ambiciosa. Però per fer de Pals un poble més, més actiu, més ben clar.
Finalment, m’agradaria preguntar li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions d’enguany. Estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?
A veure, nosaltres no ens hem tancat mai. O sigui, nosaltres no hem posat la línia vermella ni hem dit amb aquest si i amb aquest no. Evidentment, i així ho vaig dir en la presentació de la candidatura, que vam fer el dia 14, ho vaig dir. A veure és normal tothom vulgui guanyar. Però com que estem molt repartits, si es volen tirar endavant aquestes polítiques nostres i nosaltres no posarem línies vermelles per les sigles, sinó per pel contingut i voluntat de canviar.
Si no es vol canviar, nosaltres ens quedarem a l’oposició perquè un tant per cent molt elevat de pacte hi serà per part dels dos equips si tenen la possibilitat de sumar-ne sos. O sigui, està estar. Està més que clar perquè la mateixa nit de les eleccions començaran a haver-hi les trucades de sempre per pressionar. Seria bo. Potser que tota aquesta gent que té tantes expectatives, si fossin valents, fessin una candidatura i diguessin volem fer això i això. I així el poble ho sabria. Perquè és clar, quan tu fas el programa, si no poses tota la informació del que vols fer, doncs la gent no sap què voldràs tirar endavant.
I així la gent del poble podria decidir cap a on dirigeix la seva acció política. Nosaltres negociarem si ens ho demanen, si som necessaris, però una de les claus és la revisió del POUM. Jo no tinc res que m’hagin de requalificar, ni molt menys, eh? Vull dir que no tinc cap mena d’interès personal, però que crec que Pals es mereix un altre manera de desenvolupament.
I perquè també dic això? Doncs perquè el 2019 la força més votada va ser Junts per Pals. Però no en tenia prou per formar govern, van treure cincc regidors. Per tenir la majoria els hi faltava un i vaig rebre la trucada dels caps de llista dels dos grups. Em va sorprendre molt perquè estàvem en un moment polític una mica complicat pel que són les sigles sigles PSC, perquè llavors erem PSC. Ara som coalició, tot i que hi ha gent del PSC i Compromís. I em va sorprendre. Vam acudir a les dues trobades. I els vaig dir que em sorprenia que haguessin contactat amb nosaltres perquè jo ja tenia molt clar que amb nosaltres no pactarien. Els hi vaig dir així a tots dos. Li dic mira, el que és l’alcalde actual, en Carles, fill “si no vols pactar amb Junts per Catalunya i amb nosaltres, encara menys perquè som el diable”, amb la Maria Lluïsa Farràs, pobreta, que l’hem perdut fa dos, dos anys que era el grup de Compromís en tenia prou. Cinc de Junts per Pals – Esquerra Republicana i una regidora de Compromís amb Pals en tenim prou. Van decidir pactar. Es pot dirque a mi hi ha gent que me diuen ara veurem qui pactes. I jo dic una cosa és amb qui pacta. Una altra cosa és qui ens vulgui. Perquè et dic jo no m’he negat mai a negociar i a parlar. Però sé que ja ho tinc molt clar, que és el que predomina. I qui és que té més força. O sigui, jo sóc molt realista i conec. Són 24, clar, amb 24 sé per allà on anem.
I només voldria tranquil·litzar. Perquè sempre, cada vegada, cada vegada hi ha eleccions, passa el mateix, o sigui, la política urbanística que l’han fet sempre els mateixos. Doncs resulta que hi ha gent que es queixa de que no ha pogut desenvolupar o vendre terrenys seus i dóna la culpa a l’oposició. A veure. Qui és el que ha dissenyat i el que ha gestionat durant tots aquests anys l’oposició? No. A nosaltres que no ens mirin perquè si es desenvolupés un altre POUM amb un altre estil. potser sortiria beneficiat, és clar. Però és clar, si tu tot just i si tu, tot el sòl edificable, el relleves en una zona concreta. Vull dir que les polítiques urbanístiques, si afavoreixen o han afavorit o han perjudicat algú, no l’ha fet l’oposició. Vull dir això. Volia deixar-ho molt clar.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en les eleccions d’enguany i també donar los les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.
A vosaltres, la veritat que com he dit abans, moltes gràcies per haver-nos donat aquesta oportunitat. Merci.
