En Martí Ramírez, un dels integrants de l’equip Ocean Cats que s’ha proclamat recentment vencedor de la regata Atlantic Challenge, ens va visitar ahir als estudis de Ràdio Capital a Palafrugell.
Vam poder conversar amb ell sobre aquesta experiència viscuda, i ens va explicar moltes anècdotes i vicissituds d’un repte esportiu tan colossal com aquest.
La història de la participació de l’equip Ocean Cats (integrat pel propi Ramírez, que és de Palamós; Sergi Franch, d’Albons; Joaquim Planells, de Blanes; i Juanba Romero, de Lorca, a Múrcia) es remunta a fa uns 4 anys.
El rerefons del projecte de creuar l’Atlàntic tenia la seva base en una tasca divulgativa i pedagògica sobre la contaminació dels oceans.
Pel què fa a la fita aconseguida, l’equip català va completar la regata amb un temps de 31 dies i 17 hores. Un gran èxit per a l’esport de casa nostra, que permet alhora donar visibilitat a un esport potser minoritari, però de gran exigència física i mental.
Ramírez ens va explicar com és la preparació per a una prova com aquesta, i en què s’ha fonamentat la bona sintonia entre els participants.
L’embarcació era de 9 metres de llarg per 2 d’ample, i amb un espai tan reduït calia coordinar-se molt bé. Els 4 tripulants es van organitzar en torns de 2 hores, tal com ens va relatar Ramírez.
La ruta es va fer des de l’illa de La Gomera (a les Illes Canàries) fins a Antigua (al Mar Carib), i Ramírez ens subratllava que des d’abans de començar, acceptaven el rol de favoritisme que els hi havien atorgat la resta de participants i els mitjans.
Però la decepció va arribar ràpidament. El primer dia de competició, l’Ocean Cats havia dissenyat una estratègia per posar-se al capdavant i mostrar les seves credencials a la resta de rivals. La sorpresa negativa per a l’equip va ser que al final de la primera jornada no estaven ni entre els 5 primers.
La remuntada posterior que van dur a terme, i que els va permetre conquerir el primer lloc de la prova, va ser possible gràcies a la seva paciència, i a la confiança que van dipositar en el seu meteoròleg.
A partir de la meitat del recorregut aproximadament, l’equip va aconseguir posar-se al capdavant, i des d’aquell moment va anar ampliant el seu avantatge respecte a la resta d’embarcacions. Malgrat això, també van tenir un ensurt a poc d’arribar al final de la travessa, quan es van topar amb un tauró en aigües del Carib.
Per últim, Martí Ramírez va voler posar en valor que la participació en una prova com aquesta, on ha hagut de passar moltes hores sol, l’ha ajudat també a reflexionar sobre molts aspectes. Especialment destacava com la família estava molt present en els seus pensaments mentre navegava.
