Biopic sobre l’escriptora de Frankenstein protagonitzat per Elle Fanning que comprèn el període juvenil de Shelley fins a la publicació de la novel·la que aquest any celebra el seu bicentenari. Tampoc podem dir que sigui un biopic estàndard, ja que incorpora molts elements de drama romàntic d’època.
Mary Wollstonecraft Godwin, filla del filòsof i polític William Godwin, fuig de la seva llar benestant, per viure amb pobresa amb el seu amant, Percy Shelley, un home casat. Mary va viure en el punt de mira de la societat per les seves relacions familiars i suposades amoroses amb John Polidori i Thomas Hogg.
Qui conegui la història de Mary Shelley, potser pensa que aquesta pequi de simplificació, però el cert és que costa encabir en una sola pel·lícula totes les circumstàncies personals, que eren moltes i complexes, de Shelley els anys abans i el temps després de la publicació de Frankeinstein.
Pel que fa a les interpretacions, Elle Fanning dona la talla i està esplèndida com a Shelley, no podem dir el mateix de Douglas Booth, que amb el seu aspecte de guapet modern, i també no tenir el mateix nivell com a actor que Fanning, el fan poc adequat pel paper.
Un dels problemes que té la pel·lícula és el ritme, amb diferents alts i baixos. M’atreviria a dir que no arrenca i manté un bon ritme fins al moment de l’escriptura de la novel·la, ja en l’últim terç. Ens haguera agradat que la intensitat de la pel·lícula hagués estat la mateixa que es manifesta en el desenllaç.
Tot i uns resultats irregulars, la recomano, ja que aportarà dades desconegudes per la majoria sobre la figura de Shelley, i malgrat els seus problemes, també té coses bones que valen la pena, tot i que la pel·lícula en algun moment necessita que li caigui un llamp a sobre, com el mateix Frankeinstein, per donar-li la força que la pel·lícula es mereixeria. Tot i això, només per gaudir de la meravellosa interpretació d’ Elle Fanning, ja val el preu de l’entrada.
Mary Wollstonecraft Godwin, filla del filòsof i polític William Godwin, fuig de la seva llar benestant, per viure amb pobresa amb el seu amant, Percy Shelley, un home casat. Mary va viure en el punt de mira de la societat per les seves relacions familiars i suposades amoroses amb John Polidori i Thomas Hogg.
Qui conegui la història de Mary Shelley, potser pensa que aquesta pequi de simplificació, però el cert és que costa encabir en una sola pel·lícula totes les circumstàncies personals, que eren moltes i complexes, de Shelley els anys abans i el temps després de la publicació de Frankeinstein.
Pel que fa a les interpretacions, Elle Fanning dona la talla i està esplèndida com a Shelley, no podem dir el mateix de Douglas Booth, que amb el seu aspecte de guapet modern, i també no tenir el mateix nivell com a actor que Fanning, el fan poc adequat pel paper.
Un dels problemes que té la pel·lícula és el ritme, amb diferents alts i baixos. M’atreviria a dir que no arrenca i manté un bon ritme fins al moment de l’escriptura de la novel·la, ja en l’últim terç. Ens haguera agradat que la intensitat de la pel·lícula hagués estat la mateixa que es manifesta en el desenllaç.
Tot i uns resultats irregulars, la recomano, ja que aportarà dades desconegudes per la majoria sobre la figura de Shelley, i malgrat els seus problemes, també té coses bones que valen la pena, tot i que la pel·lícula en algun moment necessita que li caigui un llamp a sobre, com el mateix Frankeinstein, per donar-li la força que la pel·lícula es mereixeria. Tot i això, només per gaudir de la meravellosa interpretació d’ Elle Fanning, ja val el preu de l’entrada.
- Publicitat -
