Farà 2 anys que mig país ens enfurismàvem amb les fotografies i els vídeos d’un macrobotellón a la cala de la Banyera de la Russa a Calella, paratge protegit pel seu interès natural.
Gràcies a la denúncia de la gent de Salvem el Golfet, les imatges van arribar a tots els mitjans del país i les administracions es van veure obligades a posicionar-se. En aquell moment es va evidenciar el principal problema dels espais costaners, la manca de governabilitat i al dificultat de gestió pel nombre d’administracions que intervenen i el repartiment de les competències. En poques paraules: Costes (del Ministeri de Transició Ecològica) és el que més mana i hi posa els diners, la Generalitat bàsicament es dedica a gestionar els ports i una mica de vigilància, i els Ajuntaments fan el que poden i més amb pràcticament cap competència però rebent totes les queixes. Com veieu el sidral és considerable.
En resposta a la macrofesta a la banyera de la Russa, el delegat del govern a Girona va anunciar un acord per instal·lar boies ecològiques de fondeig a tot l’espai litoral de Cap Roig i per la informació que tinc el més calent és a l’aigüera.
Commemorant aquest fracàs de gestió, crec que és l’hora de posar sobre la taula un tema que costa molt de parlar en els municipis de costa que és la massificació d’embarcacions d’oci al litoral. Palafrugell amb 15 camps de boies i 840 boies instal·lades en la temporada d’estiu és el que més en té del litoral català. Aquesta activitat genera uns ingressos directes a l’Ajuntament de gairebé un milió d’euros i una intensa activitat nàutica que dona molts llocs de treball, però a quin preu? Anem ampliant a poc a poc els períodes de veda dels pescadors pel seu impacte i no posem límits a l’accés d’embarcacions al nostre litoral? Som conscients que el principal atractiu turístic és el paisatge?
Hi ha una imatge que fa molt de temps que em pertorba. És un cartell publicitari del municipi de Begur amb l’eslògan “Begur, és autèntic” amb una imatge impressionant de fons de les aigües de la platja d’Aigua Blava sense pràcticament cap embarcació. Sempre he pensat que els turistes que vinguin atrets per aquesta imatge, arribaran a Aigua Blava a ple mes d’agost amb el centenar de boies i embarcacions i demanarien que els tornessin els diners.
Així podem ser valents i ens posem a protegir el litoral amb criteris científics, o seguim igual i qui dia passa any empeny.
Encara hi som a temps, som-hi.
