Dia 39 de confinament. Una servidora s’enfila per les parets una dosi similar de temps de la que inverteix en la lectura. El batalló de Palafrugell mira de no perdre més trucs dels que ja li fa perdre la tramuntana per si sola. Per sort, el mercat de la fruita, la carn i el peix continua obrint i malgrat que no arriba mai a una ocupació mínimament natural, conserva la postal de la vila que estimem.
Veure Plaça Nova buida un diumenge de primavera et continua causant esglai malgrat que ja fa més d’un mes que estem en aquesta mena de transfer d’aeroport perpetu. Sense cap nen al carrer i cap platja per poder admirar, a una li ve al cap allò de ‘quién me ha robado el mes de abril’ que cantava Sabina. Els que no concebem la vida sense llibres, i som admiradors d’allò que recitava Lorca de ‘dadme medio pan y un libro’, hem anat seguint les diatribes dels traficants de llibres: la lluita entre Amazon sí, Amazon no; llibres a domicili de la meva llibreria sí, de la resta potser no; llibres al quiosc i al súper sí, però no obrin llibreries; biblioteques tancades al públic sense cap servei previst per enviar llibres físics…fins que a dia d’avui, veig que es va imposant la tramesa. La Gemma Garcia, la llibretera de Vitel·la a l’Estartit i de la futura ‘Vitel·la Espai Fòrum a Palafrugell’ s’ha decidit a fer enviaments a domicili. Així, aquest Sant Jordi podrem tenir finalment molts llibres desitjats a la porta de casa. I no serà un missatger anònim i apressat, sinó una llibretera de les de soca-rel. Per tant, mai matarem a la missatgera. Si de cas, la convidarem a cafè.
