Avui ens visita Maurici Jiménez, alcaldable de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró pel Partit Socialista de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura per a aquestes eleccions. Bon dia senyor, Jiménez.
Hola, bon dia.
Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.
En tres paraules. Com estem parlant de política i de projecte de poble, parlaré de passió, parlaré de carinyo i parlaré de lideratge.
També m’agradaria que digués tres coses positives que ha fet el seu govern durant aquesta legislatura.
Jo crec que una l’hem de posar sobre la taula perquè així és atacar les emergències. Ha sigut una legislatura d’emergències per la Covid, pel temporal Glòria, per la situació bèl·lica a Ucraïna en aquest darrer any i penso que hem estat a l’alçada. No només el govern, sinó tots els tècnics. Penso que tot el plenari, perquè en aquests moments de dificultat hem intentat anar tots de la mà i crec que això ens ho hem de posar tots en valor. Per tant, aquesta és la primera.
La segona, degut a aquests reptes, penso que és positiu poder dir que hem assolit projectes que teníem com a objectiu de mandat que tot i les complicacions, hem pogut tirar endavant. I és amb això, doncs, que hem pogut renovar infraestructures, que hem pogut renovar equipaments i que hem pogut millorar serveis.
I crec que aquest és un valor. I com a tercer penso que és una feina interna i que costa més de veure. Però l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro necessitava un pas endavant cap a la reorganització, diguéssim, de les mateixes unitats de treball que havia d’anar obligatòriament amb la incorporació d’eines digitals i d’eines que milloressin la relació amb el ciutadà.
Això s’ha produït. Això ho hem incorporat, De fet, en aquest mes de març passat, doncs, hem pogut veure inaugurada la web del ciutadà en la que hem treballat en els darrers tres anys. I això significa doncs, que penso que hem assolit una bona part dels objectius marcats a l’inici de legislatura.
I podria mencionar tres coses que potser han faltat assolir en aquesta legislatura?
A mi em queda una, em queda una cosa pendent que sí que és veritat que hem començat a treballar però que que penso que hem d’actuar amb molta més determinació en un proper mandat, que és per la gran necessitat que tenim de posar en el mercat habitatge per als nostres joves, habitatges per a les famílies diguéssim que volen fer el seu projecte de vida a casa nostra i que per les característiques del nostre poble turístic, doncs ho tenen molt complicat.
Aquest problema de l’habitatge és veritat que l’hem afrontat en aquest mandat amb la creació de borsa de lloguer social. Hem posat en marxa sis pisos, diguéssim, d’habitatge de protecció. Hem posat en marxa ajudes al lloguer, ajudes al lloguer per a joves per l’emancipació i per tant, no puc dir que no ho hageum fet. Però no he quedat satisfet perquè penso que és un repte encara no complert i que en el projecte de següent mandat estic segur que formarà part d’un dels objectius clars que hem d’intentar lluitar des del primer moment.
L’altra qüestió penso que és la renovació del nostre, del nostre litoral. I quan parlo del litoral parlo de recuperar patrimonialment el que és el nostre frontal marítim. Hem acabat o gairebé enllestit les obres de diguéssim, del que és la restauració del camí de ronda de S’Agaró. Vam poder respondre amb una obra d’emergència el que va ser el temporal Glòria i hem iniciat una restauració de mínims en aquest marc del passeig. Però ens queda afrontar una gran intervenció en el passeig de Mar en tota la nostra platja gran, que és veritat que haurà d’anar a continuació sí o sí, del que ja sabem que serà una realitat a partir de finals d’aquest any, que és la passera més l’acabament del passeig marítim fins al Port d’Aro, però que òbviament no ens podrem donar per satisfets fins que realment puguem veure que el nostre frontal marítim ha quedat plenament renovat.
I per l’altra, a mi em queda particularment un regust de que hi ha una feina pendent important en el que és la revalorització del nostre patrimoni natural. I sí que és veritat que hem fet una feina important amb l’ampliació del Parc dels Estanys, que és un espai, òbviament de biodiversitat i també de la cultura des d’un punt de vista de espai expositiu. Però per mi, per exemple, doncs penso que tenim un espai com és Mas Pinell, un espai com és la nostra Ruta de les Fonts a Castell d’Aro, que són espais que hem anat dignificant, sobretot a Castell d’Aro, hem treballat. Doncs, malauradament, després del darrer incendi de l’estiu passat, doncs per anar restaurant en mica en mica a tot aquell entorn. Però és veritat que tenim un espai molt proper com és Pinell, que penso que des d’un punt de vista de natura pot aportar un valor important per al nostre municipi i que tenim feina a fer per dignificar-lo.
I a part d’aquestes accions, quines altres accions creu que són prioritàries al municipi de cares a la legislatura que ve?
L’habitatge està clar que és un altre, com t’he comentat, com un dels deutes pendents i el poso com un dels primers objectius d’aquest proper, d’aquest proper mandat. Penso que hem de parlar també del paradigma del que és el nou turisme o la dinamització econòmica, en un municipi turístic com el nostre. I això ho hem anat veient amb una feina feta en els darrers quatre anys de treball de la mà de la Universitat de Girona, amb unes enquestes a l’estiu que ens permet veure el visitant també com va evolucionant i veiem que per allò que venia, Platja d’Aro continua tenint un valor, però comença des de fa un temps i penso que la pandèmia i la Covid han pogut afectar, comença a buscar altres coses, comença a posar altres prioritats. I per tant, tot i que penso que conservem la capitalitat comercial en el Baix Empordà en tant que el referent de serveis i productes que tenen els nostres comerciants a les seves botigues, és veritat que el visitant que s’apropa a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró doncs, cada vegada posa més en valor què li podem oferir en el marc del nostre patrimoni natural, el nostre patrimoni històric, en el nostre espai públic, que ha de ser cada vegada més, més accessible, més sostenible. Nosaltres pensem que si volem que el comerç funcioni, necessitem una ciutat atractiva i ser una ciutat atractiva avui segurament és molt diferent del que era una ciutat atractiva, doncs als anys seixanta, als anys vuitanta o fins i tot el 2000. I creiem amb fermesa que el que hem d’aconseguir és que el visitant i el propi ciutadà vulgui passar com més estona millor en el nostre espai públic. Primer per gaudir-lo. I segon, perquè si aconseguim que la gent vingui a gaudir del nostre espai públic, com més temps passes en un espai, més més consum es produeix i per tant, això de retruc, afecta a comerciants i restauradors i allotjaments turístics, en el nostre cas.
Per tant, en el marc de la dinamització econòmica, penso que en tant que administració pública ens toca que allò que és la nostra principal competència, que és el que oferim en el marc del nostre espai públic, doncs ha d’estar a l’alçada del que volem ser com a ciutat. Ha d’anar acompanyat també d’activitats. Ha d’anar acompanyat de propostes turístiques que faci que el visitant que ve a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró se senti atret perquè passen coses. I passen coses no és allò que cada dia podem trobar una cosa petita, sinó que al llarg de tot l’any tinguem la capacitat de programar cultura.
Penso que la cultura, primer, que fa poble cohesiona poblacions, cohesiona veïns. Però, a més a més, la cultura compartida fa que altres veïns d’altres localitats i altres visitants, fins i tot altres països, ens coneguin molt millor. I per tant, quan parlo de cultura penso que hem de poder parlar de programacions culturals que ja estan establertes, com és el jazz a la nostra platja Gran o com són les nostres exposicions pictòriques i escultòriques, tant els Estanys com el Castell de Benedormiens, que penso que són programacions de primer nivell, però hi hem de sumar jo penso que els festivals musicals de primer ordre i òbviament crec que hem de poder fer apostes decidides per la música, per el teatre i per una cultura amb una visió molt més àmplia. I en això penso que tenim deures amb la propera legislatura per poder fer que el nostre visitant no es vegi només atret per el nostre municipi en els tres mesos que pot durar l’estiu perquè el sol i la platja, doncs, criden i ajuda a que la gent vulgui venir a casa nostra, sinó que quan parlem d’aquella famosa desestacionalització ho faci perquè òbviament tenim un atractiu comercial, tinguem un atractiu pel fet de les programacions culturals que s’hi puguin portar a terme. Però també, i aquest és un altre eix de treball per a la dinamització esportiva del nostre territori.
Una dinamització esportiva que penso que en els últims anys hem fet una aposta important per l’atracció, diguéssim, d’activitats de triatlons, diguéssim, de competicions d’àmbit nacional i d’àmbit estatal que crec que ens han ajudat, doncs, a atraure una tipologia de públic. Primer que ens han conegut molts d’ells per primera vegada. I això significa que a partir d’aquí ens pot seguir visitant fora d’un entorn competitiu. I segon, que quan nosaltres generem en l’escenari, en la ment, diguéssim del visitant doncs que el nostre municipi és atractiu per a l’esportista de primer nivell, aquell esportista amateur també es veu cridat a descobrir el nostre territori en aquest sentit. I aquí, doncs, hem de posar en valor els nostres carrils bici en les nostres rutes de senderisme, els nostres espais pel passeig, per córrer i per descobrir el nostre municipi des d’una altra perspectiva que no és la que històricament havíem posat per davant.
Penso que quan parlem de dinamització econòmica és aquesta i òbviament, dinamització econòmica també és estar al costat del petit i mitjà empresari. Continuar amb una línia de cogovernança que ja vam començar anys enrere i, per tant, seguir treballant amb ells, doncs en un entorn com és el Consell Local de Dinamització Econòmica on ens trobem cada mes, doncs per poder decidir quines són les accions a emprendre per la dinamització econòmica del nostre poble.
Però, a més a més, amb propostes que el mateix empresariat està posant sobre la taula com és el Costa Brava Village, amb propostes com són els a peus en el marc de les galeries comercials. Penso que són dues iniciatives que surten de la voluntat privada de voler vendre un municipi, de voler vendre un territori i que aquí les administracions no podem donar l’esquena, sinó que ens hem de sumar.
I, per tant, aquesta cogovernança i aquesta voluntat que moltes vegades a nivell polític expliquem que és la col·laboració publicoprivada que ens emplenem la boca, però, significa que això s’ha de consolidar d’alguna manera. Iniciatives com aquesta la posen al davant i, òbviament, a nosaltres penso que ens han de trobar com a municipi, que volem continuar siguent punters en l’àmbit de l’atracció de turistes i de visitants de casa nostra, com perquè empreses de la mà de l’Ajuntament tinguem la capacitat de generar aquesta atracció.
I al igual que comentàvem, aquesta part de dinamització econòmica. Penso que els nostres ciutadans valoren positivament quins són els serveis que reben amb relació a la pressió impositiva que podem estar donant. Sóc plenament conscient que una família, doncs que d’alguna manera fa la seva vida a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró paga els seus impostos, treballa en el seu municipi o a fora, posa en valor tots els serveis que donem, sobretot a la nostra mainada. Parlo des de la primera infància fins a la joventut. Perquè, evidentment, som un municipi que donem serveis de suport molt important a les nostres escoles, el nostre institut, en el que són espais lúdics com el que és la nostra Casa Lila, amb projectes que es venen renovant en els últims anys.I penso que amb això podem dir que estem fent un acompanyament a les famílies important.
Però penso que quan hem d’acompanyar els nostres ciutadans no podem pensar només en les famílies. Hem de pensar. Jo penso amb un col·lectiu que cada vegada té a dia d’avui una presència molt important i cada vegada la tindrà més, que és la nostra gent gran. Aquest col·lectiu està creixent. Estem en un moment que en els propers anys, doncs, vindran un volum de jubilacions importants d’una generació que va ser el baby boom que precisament va tenir doncs un creixement molt important numèric en aquella època que conforme van complint anys, passaran a ser una generació que quedarà doncs, jubilada i que obtindrà unes noves necessitats que fins a dia d’avui segurament no acabaven d’existir.
És a dir, quan fa 20 anys parlàvem de gent gran, moltes vegades posaven sobre la taula debats. Sobre espais de concertació perquè la gent gran pogués tenir espais residencials i espais de cura. Primer de tot, jo penso que avui cal afirmar que la gent gran vol estar-se a casa seu. I això és una realitat. Per tant, segurament hem de deixar-nos estar, de parlar d’espais residencials que per a alguns col·lectius específics són necessaris, però que majoritàriament per a una persona de la tercera edat el que vol és tenir serveis a casa seu que l’ajudin a seguir sent independent. I aquí és on a l’Ajuntament hem d’apostar.
Nosaltres hem treballat per al servei d’àpats a domicili. Hem estat treballant perquè hi hagi una sèrie de visitadores de les educadores socials per poder fer seguiment de casos específics. Durant la pandèmia vam fer més de 2.000 trucades per veure com teníem la nostra gent gran que vivia sola a casa seu o els hi anàvem a fer la compra o anàvem a la farmàcia. I a dia d’avui, per exemple, tenim actiu un servei que està funcionant molt bé. Què és un servei de transport a medida perquè puguin apropar-se a tots els espais lúdics, com pot ser el centre Cívic, com pot ser el Casal de la Gent Gran doncs per passar una tarda amb la gent del seu col·lectiu o per anar a una formació o per anar a una activitat lúdica al centre Cívic. I això ho fem amb un transport que hem pactat amb els taxistes del municipi que els van a recollir a casa seu, que els poden aportar fins a fins a aquest tipus d’activitats. I ajuda que tota aquesta gent pugui sortir de casa i sentir sentir-se que segueix formant part social del poble, que segueix enxarxada amb la gent del seu col·lectiu i que vegi que continuadament estem oferint activitats perquè aquestes persones, doncs, mantinguin, a més a més, la salut.
I aquesta és una part important. Parlem de la salut física i parlem també de la salut mental. Perquè, és clar, hem de tenir en compte que nosaltres podem oferir un espai esportiu per a la gent gran, per fer ioga, per fer gimnàstica de manteniment, per fer fins i tot piscina i per tant, un tema més físic a nivell aquàtic. Però també fem tallers de memòria o també fem tallers de risoteràpia. I això ajuda moltíssim a que les persones grans se sentin actives i segueixin aprenent. Tenim moltíssimes persones grans fent cursos de català. I no, i no ho fan perquè hagin de justificar, no per anar òbviament a treballar, sinó que ho fan perquè volen aprendre. I és molt important que una persona gran tingui encara a dia d’avui la aquella, aquella brillantor de voler encara incorporar coneixement i habilitats en la seva vida. Nosaltres hem d’intentar que això sigui possible. Per tant, penso que quan nosaltres diguem hem d’acompanyar tots els veïns a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró en el seu, en el seu procés vital dintre del nostre municipi. Es clar que significa donar serveis d’extraescolars en el marc educatiu i en el marc de l’acompanyament familiar en infants, joves i famílies. Però també toca pensar en tota aquesta gent gran que també estan en un procés vital molt diferent, però que també necessiten d’aquest suport que com a Ajuntament, òbviament posem sobre la taula.
Penso que és principalment en aquests marges, en el de l’habitatge, en el de l’acompanyament, diguéssim, a les famílies de la nostra gent gran. Òbviament, en tota aquesta part de dinamització econòmica on tenim els eixos de treball principal. I amb un únic accent més, si em permets, penso que tenim un deure molt important i jo a principis del 2019, en una de les primeres entrevistes a l’alcalde que feia en aquell moment, jo resumia com havíem de fer el pas de Platja d’Aro al segle XXI. I és que quan parlàvem de les nostres infraestructures, gairebé totes elles havien estat construïdes en el segle anterior i no havien estat renovades.
Quan parlo d’infraestructures parlo de tot el sanejament que durant tot l’any ’19, ’20 i ’21 hem estat refent en el centre de Platja d’Aro. Però parlo també de tot el nostre enllumenat. A dia d’avui tenim un projecte aprovat a punt d’anar a concurs per poder renovar tot l’enllumenat del municipi i passar-lo cap a LED. A més a més, en un moment en què la sostenibilitat ha de ser una bandera que com a municipi hem d’aixecar, com tota la resta de pobles, i això ens ha de fer ser més eficients, ser més sostenibles i a més, estalviar calers. I quan parlem també d’infraestructures, hem de parlar de la nostra xarxa d’aigua. A dia d’avui penso que que no cal refermar que la sequera és una situació que que ens preocupa a tots. Hem arribat a situacions que penso que poden arribar a ser preocupants. I això significa que els municipis no som els únics i hi han, obviament, entitats supramunicipals que tenen altres competències, però els municipis hem de fer el màxim possible per intentar garantir l’autosuficiència en els recursos en els que ens sigui possible.
Nosaltres aquest any ja tenim sobre la taula la construcció d’un dipòsit d’aigua que hauria de permetre que de tot el massís de les Gavarres recollissin tot un conjunt d’aigües que surten, diguéssim, d’aigües subterrànies i del que serien la recollida de les pluvials que haurien de fer que en els propers anys, una vegada aquest dipòsit estigués construït i tota la canalització feta, que això esperem que pugui estar fet en els propers dos anys, doncs no tinguéssim una dependència tan alta doncs, de connectar-nos amb l’aigua de Sant Feliu o de dependre de la capacitat que ens aporta, doncs, la nostra connexió principal, com ara el Pasteral. Crec que parlem de reptes de primordial importància, perquè, òbviament, sense aigua la vida no és possible.
I aquí, quan parlem d’infraestructures, les donem per suposades, perquè han existit sempre però si volem que segueixin funcionant, funcioni millor i siguem més eficients i sostenibles significa que hem d’invertir. I per tant, en els propers quatre anys sobre la taula tenim una millora d’infraestructures important que ens ha de permetre traspassar com han de ser les infraestructures en aquest segle XXI. I per tant, doncs, intentar millorar en tota aquesta en tot aquest espai de treball.
També m’agradaria preguntar-li què diferencia la seva candidatura per les eleccions d’enguany de la resta de partits polítics.
Jo penso que i ho vull pensar d’aquesta manera, que tots els partits el conformen majoritàriament quan parlem, òbviament, d’unes eleccions municipals, persones preocupades per al seu poble que el que volen fer és aportar millores per fer que la vida dels seus conciutadans i veïns sigui una miqueta millor. Que puguem tots millorar serveis a la ciutadania. I que en el marc de les prioritats de cadascun dels projectes, doncs es tira endavant amb obres de transformació. Nosaltres garantim que volem transformar el poble. Els altres, no ho sé, si ho garanteixen, nosaltres ho garantim. És a dir, tinc ple convenciment que tenim un projecte sobre la taula que preveu que el nostre municipi en els propers anys es transformi cap a un municipi més sostenible. Quan parlàvem cap a un sostenible, cap a un municipi més eficient, cap a un municipi amb més serveis per a la ciutadania, cap a un municipi, com comentàvem, on l’habitatge no sigui un problema com el que tenim avui i cap un municipi on quan parlem de com som econòmicament continuem funcionant des d’un punt de vista comercial, com hem fet en els darrers anys però hi sumem altres perspectives que han de fer que puguem treballar al llarg de l’any.
I això significa al final, el projecte. Nosaltres tenim un projecte sobre la taula que penso que el domina la passió per fer que Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró vagi vagi a millor per fer millor aquesta vida dels nostres conciutadans i a més a més, acompanyat d’un d’un capital humà del qual em sento molt orgullós que és doncs tot aquest conjunt de persones que en el marc de la meva candidatura doncs alguns d’ells han d’agafar responsabilitats com a regidors, d’altres no, perquè òbviament quan fem una llista hem de posar una sèrie de noms que és impossible que tots assumeixin responsabilitats, però que tots conformen aquell nucli que ens ha d’ajudar a bastir un projecte que no només es basi en els meus dos ulls i les meves dues mans sinó en les de molta altra gent i arribar a tota la ciutadania. Per tant, penso que principalment hem de posar sobre la taula projecte i capital humà que al cap i a la fi, penso que és el més important a l’hora, d’alguna manera, de posar per endavant una candidatura.
I per últim, i no per això menys important, jo moltes vegades dic que si segurament ens poséssim a parlar amb els portaveus de les diferents candidatures estaríem gairebé d’acord amb un 60 o 70 % de les coses que volem fer. Seria més difícil dir si estaríem d’acord en com ho volem fer. Llavor jo moltes vegades el que explico és que que avui tots puguem parlar sense cap mena de problema, de que tots tenim clar que cal reorganitzar el nostre passeig marítim. Penso que ningú ho posarà en dubte, però és important saber com ho volem fer. I aquest cop no és només sinó amb quins recursos, de quina manera i en quin espai temporal, sinó quin paper juga la ciutadania en la decisió de com s’han de fer aquestes coses.
Jo crec que nosaltres podem dir que en els darrers quatre anys i en els quatre anys anteriors, on no estava a l’alcaldia, però sí que estava com a regidor hem demostrat que el que volem fer és treballar amb la ciutadania i hem creat espais de participació. Vam posar en marxa els pressupostos participatius, el mateix Consell Local de Desenvolupament Econòmic. Abans també en parlàvem. Però també cal recordar que en els últims anys, quan hem tingut que posar propostes sobre la taula, com va ser el Centre Cívic de Castell d’Aro, doncs es va treballar amb les entitats quan vam haver de definir obres en el marc d’algunes places del poble ho vam fer amb les entitats que eren usuàries. Quan hem parlat precisament del Pla funcional del Passeig Marítim, hem obert un procés participatiu per poder-lo debatre.
Fins i tot quan nosaltres vam posar sobre la taula una prova pilot per la peatonalització de l’avinguda S’Agaró i la vam obrir a la valoració de la ciutadania, és un projecte que va quedar parat en aquell moment perquè la ciutadania ens va dir si no hi ha solucions, diguéssim, per una mobilitat alternativa, aquest projecte no és viable. I això ho assumim amb total respecte, perquè la ciutadania té molt a dir en la presa de decisions. Per tant, jo sumaria a aquest com nosaltres tenim ganes de seguir escoltant a la ciutadania i de treballar amb ells, no de ser purament líders que exercim, diguéssim, el poder des d’una perspectiva que pot ser legítima perquè òbviament s’assumeixen càrrecs, però penso que en l’àmbit municipal ens toca treballar de la mà de les entitats, principalment, però òbviament també de tota la ciutadania, per crear aquests espais d’escolta activa, de retorn al ciutadà i de que els projectes que vagin sortint, surtin amb un ànim d’esdevenir col·lectius.
I quins punts podria destacar del seu programa polític per a aquestes eleccions?
Bé, jo penso que una mica n’hem parlat i quan n’hem parlat, quan parlàvem de tot, la qüestió d’habitatge, de la dinamització econòmica, quan parlàvem de la millora de les infraestructures i de la millora dels serveis a les persones, al final són les línies de les línies de treball principal que ens han de moure.
Podem afegir més accents o més cursiva, però òbviament penso que tenim dos problemes greus com poden ser la mobilitat en el nostre territori, que és una qüestió molt complexa ja interiorment per nosaltres connectar Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ens és difícil des d’un mitjà públic i és per això que gairebé tota la nostra ciutadania es mou amb vehicle privat.
Però és que si mirem territorialment la Costa Brava Centre, el Baix Empordà o la nostra connexió territorial amb Girona, tant com a capital, veient que el fet diguéssim, doncs, d’estar fora del que seria l’àrea urbana com a tal i no estem interconnectats, provoca que al final qui estigui patint aquest greuge en la mobilitat siguin els nostres joves que van a la universitat i no tenen un transport, diguéssim, amb garanties.
O els nostres joves que han d’anar a Palafrugell o a Sant Feliu per fer cicles formatius i que no tenen garantida arribar a l’hora o la nostra gent gran o famílies que han d’anar a l’hospital de Palamós i que depenen de transports privats per poder arribar a l’hora que els hi pertoca. Jo penso que aquí tenim un repte que òbviament és de municipi, només faltaria, i hem d’assumir aquesta responsabilitat, però crec que ho hem de posar sobre la taula des d’un punt de vista territorial.
I quan parlo de reptes territorials jo crec que en tenim, en tenim més. I amb això vull afegir una qüestió important que és penso que cada vegada més és necessària una cogovernança entre els municipis, diguéssim. Anem a definir una zona com és l’entorn de la de la Costa Brava Centre, en el sentit de que hi ha una relació o una interrelació molt creuada del que són municipis com Santa Cristina, Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge, Palamós. Perquè al final formen part gairebé d’una mateixa badia. Els nostres conciutadans intercanvien serveis directes perquè tenim molt de treballador del nostre comerç que ve de Sant Feliu o que ve de Calonge. Tenim moltíssima gent de Platja d’Aro que per fer una primera atenció al cap té com a referència Sant Feliu. Si hem d’anar a fer el nostre document nacional d’identitat, ens hem d’arribar a Sant Feliu. Si hem d’anar a l’hospital hem d’anar a Palamós.
Per tant, som una sèrie de municipis que compartim serveis que estem acostumats a moure’s entre nosaltres i que penso que hauria d’arribar un moment com més aviat millor en què tinguéssim la capacitat de no voler un equipament igual a cada poble, sinó de tenir equipaments compartits, que tinguem la capacitat de fer-los i de dimensionar-los, no per a la població d’un dels nostres municipis, sinó per la població de tots els municipis de l’entorn immediat.
I aquí penso que calen lideratges en els diferents ajuntaments i jo poso el nostre per davant amb la voluntat que això passi. Que existeixi una voluntat, diguéssim, de transformar unes decisions que durant molt de temps s’han pres des d’una visió purament de mirada interior de cadascun dels municipis a fer una mirada plural cap al territori. Tenim reptes més grans. Fa un moment parlàvem de la sequera. La sequera no l’afrontarem sols.
Fa temps que parlem de la problemàtica de Solius i la recollida de residus al Baix Empordà, però sobretot en els que érem els municipis consorciats que anàvem fins fa poc a Solius. En tant que abocador, aquesta és una temàtica que hem de resoldre i estem parlant també d’aquests d’aquests municipis. Parlàvem fa un moment de la mobilitat. Un municipi com els nostres a dia d’avui i nosaltres hem fet proves si no recordo malament, des de l’any 2007 o 2008 hem tingut diversos autobusos urbans que han aparegut i han desaparegut perquè no hi ha hagut mai prou volum d’usuaris com per fer-los aguantar. I això ho han fet tots els pobles. No tindríem. És lògic que tinguéssim un únic autobús que passés per quatre o cinc municipis i que el mantinguéssim entre tots?
És a dir, jo penso que tenim reptes que són globals. Que al final un veí i a més penso en veïns com els de no sé com els nostres veïns de S’Agaró, que tenen més a vegades els serveis del Sant Feliu que els de Platja d’Aro o els veïns de les nostres urbanitzacions al nord de Platja d’Aro, que potser llavors hi ha més a prop Calonge que no pas un servei, que pot tenir a Castell d’Aro, a Platja d’Aro Centre.
Vull dir, penso que tenim, tenim l’obligació moral, fins i tot penso des dels mateixos lideratges en posar sobre la taula solucions col·lectives que superin els nostres propis municipis. I això només ho podrem fer si aixequem el cap i mirem i llegim el territori. I, per tant, que quan com tu comentaves els reptes que tenim per endavant, objectius que tenim, penso que al igual que hem treballat en una cogovernança interna per treballar en una línia de participació amb els veïns, a l’igual que hem treballat en una cogovernança interna per intentar que en el sector econòmic i amb els empresaris definim polítiques conjuntes d’actuació en l’àmbit econòmic, hem de parlar de cogovernança amb els nostres municipis de l’entorn, perquè els reptes que són supramunicipals els afrontem plegats. Sino estem tots bolcant recursos humans, tècnics i econòmics ingents a resoldre individualment situacions que si les afrontem de forma col·lectiva no tinc la seguretat, però estic segur que des d’un punt de vista d’eficiència i sostenibilitat, doncs tindria molt bon resultat.
I finalment m’agradaria abordar la qüestió. Si no arriba a obtenir majoria absoluta, estaria disposat a pactar amb altres partits?
Bé, jo vull pensar que les majories absolutes avui són complicades. És a dir, només faltaria que jo no digués que treballo per assolir el millor resultat possible per al nostre partit, com estic segur que fan que fan tota la resta. Ara bé, penso que seria ingenu pensar per part nostra o per qualsevol altre partit que haguéssim de posar línies vermelles a l’hora de parlar de projectes de ciutat.
Jo crec que nosaltres, en el moment en què sapiguem els resultats i siguin coneguts, el que ens toca fer i com li tocarà fer a qualsevol altre partit, és posar sobre la taula un projecte de municipi al qual s’hi puguin sumar altres forces. Perquè com més reforçat surt un projecte de ciutat, més garanties té de portar-se a terme i per tant, jo penso que el que hem de trobar són aliances i òbviament ens ens tocarà a nosaltres o tocarà a aquell partit que la ciutadania cregui que ha de liderar tot aquest procés. Doncs posar a la taula un projecte de poble que trobi aliances per fer lo possible. Nosaltres, en aquest sentit, tenim un projecte, tenim l’equip humà, tenim la forma de fer-ho i com deia, tenim una forma específica de voler-ho fer, que és amb la ciutadania, que és amb les empreses i que és amb molts, amb els municipis del nostre entorn. I és amb aquesta voluntat que posem el projecte sobre la taula. I que el dia després de les eleccions el compartirem amb la resta de partits per aconseguir fer un govern sobretot fort, sobretot estable i sobretot, un projecte de ciutat.
Doncs moltíssimes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes properes eleccions.
Moltes gràcies per aquest espai.
