Si és que mai ha deixat de ser ell mateix, el bisbalenc Mazoni ha presentat en directe el seu nou disc “Desig Imbècil” (Bankrobber). Una posada de llarg que suposa el retorn a la sonoritat amb la que el vam conèixer i que recorda més a bandes com The clash, que no pas al Kraftwerk, com sí va passar amb el disc 7 songs for an endless night, editat el 2016.
Només pujar a l’escenari ja va deixar clar que tot el repertori (11 cançons) seria del nou disc tot i que pel mig hi va colar ‘Purgatori’ de l’àlbum ‘Cançons robades’, i ‘Euforia’, d’ ‘Eufòria 5 – Esperança 0’. El nou disc d’en Jaume Pla és, en paraules seves, un cop de puny a l’estómac. Contundent, amb guitarres èpiques i estridents i amb lletres fosques, caòtiques i destructives. Però compte, perquè si una cosa té Mazoni és que el to introspectiu de les seves lletres es contraposa amb la potència del seu so i l’energia que desprèn damunt de l’escenari que omple ell tot sol amb la seva guitarra (per bé en aquest nou disc l’acompanyen Miquel Sospedra, al baix, i Aleix Bou, a la bateria).
La prova del cotó queda superada des del primer moment de sortir a l’escenari i el públic del Teatre Atlàntida de Vic va omplir la sala gran. Ja als primers acords, fans, amics, coneguts i saludats criden i s’aixequen de la cadira i el so atronador de les guitarres envaeix la sala amb cançons com la mateixa ‘Desig imbècil’ i ‘m’han sortit dues ales”, la “cançó optimista” del disc. I per acabar amb el repàs autobiogràfic de l’artista, una cançó que ha titulat amb el seu nom mateix: ‘Jaume Pla’. Una declaració d’intencions que busca (en paraules del mateix artista) explicar-se i que deixin de preguntar-li per la seva pròpia biografia. Coses de la vida, aquest ‘Jaume pla’ recorda per la seva sonoritat i contundència a ‘Mala llet’, del disc Eufòria 5 – Esperança 0′. Qui sap, si no està volent dir alguna cosa?
