Alimentar-se és una necessitat fisiològica. Però la gastronomia és una manifestació cultural i, en alguns casos, un art. I aprendre a gaudir-ne és, sens dubte, un dels grans plaers de la vida.
No s’entendria una terra, un poble o un país sense la seva cuina, és a dir, sense els productes que li són propis, que l’identifiquen i reflecteixen les seves peculiaritats en cada plat i en cada àpat. No s’entendria la Costa Brava sense el peix que s’encaua en els rocams més salvatges: déntols, neros, rogers o rascasses. No s’entendria l’Empordà sense els arrossars que s’estenen desafiant la vista, sense els camps de pomeres, sense els olivars i les vinyes, sense les hortes que li donen color i propaguen aromes.
Les anxoves i les garoines, els espàrrecs i els pinetells són també part del nostre paisatge. Cada estació ens regala els seus fruits, de mar o de terra, només cal saber-los agafar en el moment oportú i cuinar-los amb la saviesa que ens aconsella la tradició. O, més agosarats, buscar-hi nous usos, noves combinacions.
I tot plegat amb uns vins que van prenent el lloc que els pertoca. La denominació d’origen Empordà fa anys que elabora vins d’una qualitat excel·lent, comparables als millors i que hauríem de començar a consumir amb més assiduïtat i conscients del tresor que posseïm.
Plats com el niu, basat en la cacera i els productes de temporada; el suquet, en les seves moltes varietats; o les gairebé infinites possibilitats de l’arròs; a banda del vi, són un llegat de gran valor en el qual convergeixen segles i segles d’aprenentatge, d’experimentació i cultura. Són, doncs, part essencial de la nostra identitat i, com el paisatge que els acompanya, faríem de preservar-los.
