El Festival Internacional del Terracotta Museu va començar sent una velada romàntica i càlida i va acabar convertida en una festa electrònica de Millenials i Generació Z ballant com si no hi hagués un demà.
Ahir va ser la tercera jornada de concerts d’aquest festival. L’ambient era molt proper, no hi havia gaire visitant, gairebé tothom era de la zona. Meritxell Neddermann i B1n0 van ser els protagonistes d’omplir el Terracotta Museu.
Neddermann no va limitar-se a mostrar les cançons del seu últim disc, sinó que va fer una combinació de tota la seva discogràfica. Amb un peto rosa, comença puntual a les 21:00h. El públic comença a baixa el to de veu i es deixa emportar pel so de les tecles del piano.
Sorgeixen els primers aplaudiments i, en la següent cançó, la cantant va demanar l’ajuda del públic, amb el que ella va anomenar “pitching”. Dit d’una altra manera, volia que tothom acompanyés el ritme de la música fregant els seus dits i crear una percussió entre tots.
Abans de començar a cantar, sempre feia una petita explicació al públic. “Amiga” és una cançó que va dedicada a amigues seves que havien tingut situacions tòxiques i cada paràgraf de la cançó anava dedica a una diferent; “No me hablas” explica la situació de quan a una persona li costa parlar dels seus sentiments i falta comunicació; o “Las Vegas”, que va dedicada a una dona, membre d’una banda, que va conèixer en aquesta ciutat i estava patint el dol del divorci des de feia dos anys. Així amb totes les cançons. Durant el concert, també va sonar cançons conegudes com “Em molestes”, “Restaurant en el mar”, “Si algú vol” i “Ready”, amb la qual va tancar.
Els dits de la Meritxell lliscaven pel piano amb la mateixa força que la Tramuntana a l’Empordà. Ella ho controlava tot. No només tocava el piano, també estava al càrrec de diversos aparells electrònics que l’ajudaven amb l’instrumental i amb l’electrònica.
Neddermann va aconseguir transmetre passió, melancolia i esperança als assistents que estaven hipnotitzats amb la seva veu dolça i no podien apartar la seva mirada d’ella.
Si voleu conèixer més a fons que signifiquen les seves cançons, com ha creat el seu estil musical o que hi ha darrere el seu nou àlbum. No et perdis l’entrevista que va poder realitzar l’equip de Ràdio Capital amb ella:
Arriba el torn de B1n0, el grup bisbalenc que fan de l’electrònica, un estil propi. La seva música és una fusió entre l’electrònica, l’indie, el jazz i el house. Tot i això, cada persona ho podria descriure d’una manera ben diferent.
El nom del grup és “Between one & Zeroes” o de manera més informal B1n0. El seu espectacle enlluerna a tots els assistents. Els leds i els focus es mouen al ritme de la seva música.
Hi ha persones que han decidit deixar que les cadires s’independitzin i comencen a ballar al ritme de la música. Els meus tímids continuen asseguts, però fent copets a terra amb el peu. Es nota que són bisbalencs per la sensació de proximitat que transmet el públic.
Els tres membres de la banda mouen el cap a la vegada, no poden parar. Sembla que amb un fil els hi estiguin estirant al ritme de la música. El públic cada vegada està més animat.
Ha arribat el moment. Algunes cadires ja han perdut la seva funció. Certs assistents han començat a ballar, però no en un costat, no. Davant de tot, davant de tothom. Aquest festival comença a convertir-se en una discoteca.
Treballadors, col·laboradors, assistents i amics ja estan ballant. Gairebé no queda ningú a la seva cadira. Podríem dir que han acabat sent el gran oblit d’aquest festival.
