Sant Feliu de Guíxols, i tot Catalunya, per no dir tot el món, commemora aquest any el 150 aniversari del naixement de Juli Garreta, i que coincideix amb els cent anys de la seva defunció.
El músic universal de Sant Feliu, referent mundial de la música de cobla, concertística, simfònica i de cambra, tornarà a fer-nos vibrar en un any de recordatori i homenatge, que s’estendrà des de meitat de març, coincidint amb el naixement del geni i fins desembre.
Reconec que aquests tipus d’anys temàtics, que inicialment em generaven una certa antipatia, amb el temps els he acabat veient d’una altra manera: els justifico, els valoro, els accepto i i els defenso.
Altrament, se’ns esmunyirien de les mans oportunitats úniques de record i homenatge de personatges singulars, únics, excepcionals, en un món contemporani emboirat per les presses, l’estrès o el consum banal de continguts de Tiktok.
Sigui com sigui, rememorar la biografia del compositor de Sant Feliu ocupa i ocuparà feliçment moltes pàgines de diaris, minuts de ràdio i posts de social media. Aquesta mateixa emissora, Ràdio Capital, ho va fer d’una forma bella, elegant i didàctica donant veu a Garreta en la sèrie “Ui si aixequés el cap”.
A Catalunya es faran moltíssims actes. No sé quants, segurament desenes o centenars d’actes, que, quan vol, el país és molt gran i generós.
A Sant Feliu de Guíxols, hores d’ara, ja se’n comptabilitzen uns 25, que seran força més amb tota probabilitat, i que van des de conferències, tallers, visites, audicions, ballades i moltes altres activitats que trobareu reunides al web guixols.cat/anygarreta.
I aquest any no podia tenir millor lideratge que el que exerceix Quim Rabaseda comissari de l’any Garreta. Entusiasta, tenaç, i proper. I agraït, molt agraït, sobretot quan té un públic receptiu, a qui captivar amb una biografia tan extraordinària. De la mateixa manera que Stravinsky demanava més Garreta, el públic també demanem més Rabaseda, que és un goig quan l’escoltem parlant de música i de músics.
I un altre dia parlarem de Begur.
