Els meus companys de secció l’Adrià Pujol i en Josep Taberner dedicats habitualment a alimentar l’esperit, aquesta setmana han parlat d’un tema molt banal i proper, com és el turisme i naturalment jo aprofito per posar-hi cullerada.
L’Adrià es preguntava si volem turisme i -naturalment- respon que si. No només per a raons econòmiques que son incontestables, perquè més enllà del conegut 12 % del PIB català, l’estudi de l’equip de la Facultat d’Econòmiques de la UdG encapçalat per la degana Anna Garriga, ha fet evident que a la nostra comarca, l’activitat turística aporta al PIB un 28% del total d’ingressos que es generen i que ocupa a una de cada 3 persones que hi viuen.
Davant d’aquestes dades, la resposta de l’Adrià i de la resta de baix empordanesos a la pregunta de si volem turisme, no pot ser altra que un si contundent.
Però hi ha moltes més raons, perquè com diu la Marta Domènech, “Turisme no és tot, però tot es turisme”, i efectivament més enllà de capvespres arran de mar amb companyia sueca, holandesa o francesa, que molts com l’Adrià han viscut, gaudim d’una relació social i un intercanvi cultural amb gent vinguda de tot arreu envejable, tenim una oferta de festivals impensable en altres indrets, o hem fixat l’activitat pesquera gràcies als preus de la gamba.
Tenim moltes raons econòmiques, socials i culturals per voler i estimar el turisme.
En Josep Taberner posava l’ull en observar com aquest creixement poblacional afecta als costos de la gestió municipal, però no observava que Pals, té un pressupost que quintuplica el pressupost de qualsevol municipi de 2500 habitants en zona no turística
Això vol dir que qui paga la despesa turística son els propis turistes. I Com deia un conegut ex-alcalde del rodal: “Endreçar el poble perquè vinguin turistes d’arreu del món, és regalar a la gent de casa l’oportunitat de gaudir d’aquests espais tot l’any”.
El “si volem turisme” es incontestable, entre altres raons perquè tots som turistes. Nosaltres també ho som i no tenim mai la sensació de molestar quan anem a Palma, a Donostia o a Venècia.
Respostes aquestes dues preguntes dels companys, deixo per un altre comentari, la més difícil, la de com trobar l’equilibri entre el vol i el dol. Vagin pensant-hi.
