Acabem de sortir de les eleccions municipals i d’unes quantes d’autonòmiques, amb resultats per tots els gustos i que alteren els equilibris de poder que hi ha avui en dia, tan pel que fa a Catalunya com a l’estat. Hem observat pactes que no agraden a tothom, tot i que compleixen la legalitat, s’hi veuen biaixos ètics. I ara ja estem immersos en les eleccions generals pel 23 de juliol. Hem de tenir en compte que a part de les eleccions, hi ha més esdeveniments ja previstos, un dels quals només passa cada tretze anys i mig per cada estat membre de la UE, com és el cas semestre europeu, que el proper recau a la presidència espanyola del consell de la Unió Europea, que comença el 1er de juliol i que ha de donar, d’una banda, molta feina logística i política al govern de l’estat i, per l’altra, també molta visibilitat i gestió política a nivell europeu i internacional, que de ben segur aprofitarà Pedro Sánchez en els primers vint dies de juliol, previs a les eleccions generals del dia 23. Així les coses, viurem uns mesos de juny i juliol frenètics, amb bona part de la gestió política i administrativa frenada, per poder atendre a la realitat de les eleccions i de la seva gestió present i futura. Veurem si les insinuacions que han apuntat les eleccions del 28 de maig, es consoliden o no, el 23 de juliol. Veurem si es produeix una alternativa al govern actual o si, amb les coalicions i suports que facin falta, segueix al capdavant un govern socialista. I veurem també si l’independentisme continua ferm o acusa les discrepàncies entre els partits. Després vindran les eleccions europees que es faran del 6 al 9 de juny, i més endavant, si no s’han avançat, les catalanes. Estarem distrets.
