Festival Porta Ferrada, Cap Roig, Musica’t, Portalblau, Festival de Begur… Després de ser a pràcticament tots els concerts de tots els festivals que hi ha hagut al Baix Empordà aquest estiu, hem demanat a tots els membres de la redacció que ens expliquin quin ha estat el seu concert preferit i per què.
Maria Alsina: Zoo al Porta Ferrada
Aquest no ha estat el primer cop que he pogut escoltar ZOO en directe, però ha estat totalment diferent. Amb la presentació del seu últim disc, Llepolies, que es posa a l’alçada de Raval, vaig gaudir molt del concert de la Porta Ferrada, on van actuar el 15 d’agost. El que m’agrada més del grup son les lletres que no deixen indiferent a ningú, i a Sant Feliu no va ser diferent. Tot i que van tocar temes del nou disc, també vaig poder gaudir d’èxits com “Estiu” o “Ventiladors”. I com passa a tots els concerts de ZOO, no vaig poder parar de saltar, cantar i ballar.
Marc Clapés: Texas al Portalblau
El meu concert preferit aquest estiu ha estat el del grup escocès Texas. El grup fa més de 30 anys que està sobre els escenaris i això es nota quan vas a un concert seu. Personalment, era la tercera vegada que els veia en directe i la veritat és que tenia moltes ganes d’escoltar ‘Mr Haze’ una de les cançons del seu últim treball, una peça que em motiva moltíssim i que mai em canso d’escoltar. En definitiva, un concert en què Texas va oferir felicitat, diversió, desconnexió i bona música.
Una menció especial també al concert d’Oques Grasses al Festival Ítaca, amb una tria de cançons espectacular que ens va permetre fer un viatge pels 10 anys del grup. Va ser a finals de juny, però ja llavors sabia que seria un dels millors concerts que veuria aquest estiu.
Anna Salvadó: Mika al Cap Roig
Aquest estiu he anat a molt bons concerts a prop de casa, com ara el de Sebastián Yatra al Festival Cap Roig o el d’Estopa al Festival Porta Ferrada. Ara bé, per mi hi ha un artista que ha superat a tots els altres amb diferència. Mika va actuar al Cap Roig el 5 d’agost amb un concert sorprenent i emocionant emmarcat a la gira “The Magic Piano Tour”. Des del primer minut, Mika va saber captivar al públic, apareguent de cop i volta en un seient de la platea i arrancant així una gran festa que, malgrat superar els 90 minuts, se’m va fer molt curta.
Un artista carismàtic, extremadament energètic i amb una veu irrepetible que va saber complementar tot això amb un gran repertori.
Sergi Villena: Jamie Cullum al Porta Ferrada
Vaig tenir la sort d’assistir als concerts d’Sting i de Jamie Cullum. Dos recitals de gran nivell. Però el que més em va agradar (amb permís del llegendari Sting), i també perquè no el coneixia massa i em va sorprendre molt positivament, va ser el de Jamie Cullum al Porta Ferrada. Amb una proposta musical eclèctica, i tocant molts estils, Cullum va demostrar tenir un enorme carisma dalt de l’escenari, i va captivar el públic demostrant que és tot un ‘showman’, acompanyat d’una banda de músics de gran qualitat.
Marc Vilà: Dani Martín al Cap Roig
Aquest estiu, el meu concert preferit l’he viscut a Cap Roig, i ha estat el d’en Dani Martín. A l’escenari en Dani es va demostrar molt eficaç i va regalar potència, intensitat, duresa i molta energia. Va ser una nit molt càlida, com pràcticament totes les que hem viscut aquest estiu. I en Dani es va cuidar d’escalfar més l’ambient i de fer-nos suar de valent a tots els assistents del seu concert, que des del primer moment vam oblidar que teníem cadires per seure. Va persuadir-nos amb la seva força, i juntament amb els seus músics, va encomanar energia amb les seves cançons del temps de “El Canto del Loco”, així com també repassant temes que el van portar a la fama quan va fer la seva carrera en solitari.
Com a gran seguidor de la música d’en Dani Martín, ja sabia què hi anava a escoltar i això ja implicava que hi anava sabent que seria una gran nit. Però no per això no puc deixar d’esmentar el concert d’en Sergio Dalma. La proximitat del cantant, que actualment viu a l’Empordà, i la seva senzillesa, el van fer molt gran durant el concert. En Sergio ens va refrescar la nostra memòria musical i ens va oferir un extens repertori que va ser una tria dels seus més de 30 anys a dalt dels escenaris. Al final la despedida va ser de gran ovació i amb ganes de més.
Eugènia Güell: Mishima al Festival de Begur
No hi ha estiu que acabi sense haver anat a un concert de Mishima -o almenys els meus estius-, i el de Begur ja va ser el segon. El Pati de les Escoles Velles és un gran lloc per fer-hi concerts, i encara més si és de Mishima, perquè si t’agrada Mishima vol dir que gaudeixes de les cançons íntimes, properes, petites però plenes. Una mica com aquest espai. Vam ser darrere de tot, ens vam moure al mig, vam acabar a primera fila i ens moviem com si fossim a casa nostra i ballàvem com si no ens veiés ningú. Qui se’l va perdre em sap molt de greu, però ja va bé així. Si hagués estat en un lloc més gran, amb més gent i amb menys intimitat, el que vam viure aquella nit hagués perdut tota la gràcia.
Miquel Curanta: Sting al Cap Roig Festival
Va ser la quarta vegada que veia Sting a la meva vida. La primera va ser al Palau dels esports de Barcelona i hi vaig anar empès per la curiositat de sentir aquelles cançons que tantes vegades havia posat a la ràdio, en directe. Des de lavors que guardo l’Sting al calaix dels grans artistes que no em van tocar viure quan es van posar de moda, però que m’hauria encantat fer-ho. El concert d’aquest any a Cap Roig em generava algun dubte. Podrà el bo de’n Gordon mantenir un concert a dalt de tot, als seus setanta anys? Mantindrà l’entrega i les ganes o ja són aquelles gires que semblen més un comiat per fer calaix que no pas una altra cosa?
Doncs la veritat és que encara estic emocionat de recordar aquesta nit d’estiu. El seu repertori és plagat d’èxits, de cançons que tothom coneix però només els fans saben que són seves i de moments de virtuosisme musical per part d’una banda experimentada, solvent i molt còmplice del protagonista. Un concert sense artificis tecnològics, sense electrònica, sense interludis musicals amenitzats per ballarins… un concert de música i només música. I quan hi ha solvència, trajectòria i tens un repertori com el que té ell, si a sobre hi poses les ganes que ell hi va posar, el resultat és la pell de gallina des del primer minut i fins a l’últim “Bona nit, Cap Roig”.
Oriol Bernà: Clara Peya al Musica’t
He tingut la sort de viure en tres ocasions un concert de Clara Peya. Mai decep. Sempre aporta matisos diferents, però amb un denominador comú: la manera com sap transportar-te cap a la seva ment. La pianista no deixa mai de reivindicar i d’utilitzar l’altaveu que ella és “d’una manera responsable”. En aquesta gira ha volgut donar veu a les perifèries que són, segons ella, necessàries perquè existeixi un centre. Tal com ens va explicar en l’entrevista que li vam poder fer en directe i durant l’espectacle, són aquestes perifèries que donen sentit al seu darrer àlbum, on hi trobem tot el que no volem mirar, tot el que arraconem, tots els llocs que estan buits (o buidats).
Peya va saber tancar de la millor manera un Festival Musica’t de Pals que ha aconseguit apropar la cultura a tothom amb un èxit de participació rotund.
Paula Brines: Empordà Music Festival
Anar a la primera edició d’un festival és sempre un gran record i aquest estiu vaig poder assistir a l’estrena de l’Empordà Music Festival. La nit del 30 de juliol vaig escoltar alguns dels meus grups i discjòqueis preferits com Zoo, La Fúmiga i Carles Pérez. Una nit plena d’emocions on vaig poder viure més de 10 hores de música en directe a la capital del Baix Empordà. Ara només espero que l’any que ve els Voltors de la Bisbal continuïn amb aquest projecte musical i que aquest festival es consolidi com un nou punt de trobada musical de l’Empordà.
