Es curiós que en un país com el nostre o en una societat com la nostra per no entrar en diferencies, sigui tant difícil treure alguna conclusión una mica creíble a no ser que ens dirigim a un diari o revista de la que ens fiem o de la que en podem treure alguna seguretat. Una mateixa noticia es converteix en la seva contraria camviant de diari o de cadena, i ja no parlem si es tracta d’un grup de persones que semblen elegides per donar-nos diverses interpretacions del fet en lo que n’hi diuen un “col.loqui” que es posen a esganyitar-se, parlant, millor dit, cridant i aixecant una veu sobre l’altre, com si nomes volessin aconseguir fos que el public cambies inmediatamente de cadena i irremissiblement en tries una que li parlés de la vida dels animals.
A banda dels crits hauriem també de tenir en compte les invencions, les mentide i les manipulacions que s’inventen i qu acaba descobrint algún honest periodista que publica on pot, sense que mai ningu li hagi desmentit ningú. Es tan greu tot això en un país on un cantant s’ha d’exiliar perque ha escampat pel mon amb música lo que hem llegit als diaris suissos o a d’altres paisos on mentir sobre una persona la llei castiga amb penes de presó i no d’aquí mil anys com aquí sino l’endema passat de probar-se certa la denuncia, es tan greu deia, que llegim molts diaris pel costum de fer-ho prenent.nos un café o fumant una cigarreta, pero convencuts de que diguin el que diguin tot ho posem en dubte a no ser que siguem afeccionats a creure lo que ens diu la autoritat de l 0rganització, la idea o el partit al que hem decidit seguir fins a la mort, l’entenguem o no l’lentnguem.
Tant dificil seria exigr als que intervenen en aquests programes, no tots ja se sap, que no cridin i que deixin parlar als demés esperant el torn que li han adjudicat? Es veu que no, es veu que es imposible, com imposible es esperar que els Mitjans de Comunicació famosos tingin un departament dedicat a comprobar si son certs elsc arguments dels que ja coneixem perque els hem atrapat, nosaltres no esclar, en una mentida que fan publica sense amagar-ne res. I de pasada explicar als partits qe fan d’aquetes troles i mentides la base dels seu discursos que tot s’acaba sabent i que per tapar les trampes quan es decobreixin i publiquin, se n’hauran d’inventar unes altres de mes groses, no que aixo els preocupi sino nomes que sapiguen que cada vegad els queda menys temps i espai per explicar el seu prograna de govern, si es que encara sen recorden o els hi queda un paragraf o una ratlla perque el coneixem.
I els seus, aquells que els creuen del tot, diguin el que diguin, acabaran sense saber que son ni quan arriben les mimbes de gener: primer pas ca a la ignorancia total.
