L’escriptor Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) ha presentat aquest dijous la novel·la ‘Guanyaràs una mar llisa’ (Periscopi), que fa un homenatge als corallers catalans que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i el patiment que vivien i que generaven. Amb especial interès per reflexionar al voltant de la creació literària, les llegendes, la recerca i les famílies, Martín i Serra explica la història d’una escriptora que conta una llegenda familiar a la seva filla. Quan l’Amàlia pregunta sobre aquests fets, la protagonista dubta de la veracitat de la història i inicia un recerca que la portarà a descobrir la veritable realitat familiar. L’obra reivindica també una llengua “que llueixi” allunyada del llenguatge superficial.
Després de començar a escriure el 2004 ‘Cabells de Medusa’, 20 anys després Martín i Serra ha reeditat l’obra amb un canvi “radical”. De fet, de la primera versió només se’n conserva el pretext: la història familiar en format llegenda que inicia tota la trama. “La trama, els personatges, el to, l’estil i la llengua han canviat”, ha assenyalat l’escriptor en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN). “Ha sortit una novel·la diferent”, ha afegit.
La llegenda explica que el besavi de la protagonista es deia Espiridió per una promesa que va fer el seu pare en haver-se salvat d’un naufragi. Aquesta llegenda prové de la vida personal de l’autor de la novel·la. “Mai m’havia plantejat si era certa. Quan vaig començar a investigar vaig veure que hi havia moltes llacunes, on no hi arribaven els fets arribava la ficció”, ha destacat.
Una de les prioritats de l’autor ha estat tractar la realitat dels corallers, molt important en l’economia de desenes de municipis de la costa catalana durant anys. “Reconstruir la vida i la feina dels corallers ha estat una tasca laboriosa. Actualment és una activitat restringida perquè hi ha poc corall”, ha recordat a l’ACN.
“Se submergien al mar a pulmó lliure, amb vaixells rudimentaris que anaven a l’altra punta en un viatge de 7 o 8 mesos al nord de l’Àfrica. Sovint morien en el trajecte, emmalaltien o patien seqüeles quan arribaven a casa. Era una vida duríssima. L’esquer eren els alts guanys que aconseguien si feien una bona campanya”, ha repassat.
De fet, la protagonista de la història descobrirà que el seu avantpassat patia una situació econòmica complicada i va decidir embarcar-se en una expedició de corall. Les llegendes esdevenen en l’obra de Martín i Serra un fil conductor de diferents generacions. Però amb aquestes històries també es tracta el dilema de la creació literària i com la protagonista es va descobrint a ella mateixa a mesura que investiga.
L’obra està escrita amb un llenguatge cuidat amb influències de l’argot mariner. Nascut en una família de mariners, Martín i Serra ha traslladat al llibre expressions de l’àmbit del mar que ha sentit “tota la vida a casa seva”. “La meva és de les últimes generacions que conserva el parlar salat de Begur que s’ha anat perdent a les zones de l’Empordà”, ha recordat. A la novel·la aquesta riquesa lingüístics es pot veure amb el fet que no parlen igual la mare, la filla, l’àvia o l’oncle.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Martín i Serra ha explicat que ha fet una important tasca de selecció amb la llengua. “Més que buscar la paraula complicada ha estat trobar aquella exacta o precisa. Mots que fa entre 50 i 100 anys que s’utilitzaven amb total normalitat”, ha argumentat. “Treballo molt amb el ritme de la frase, tot ha de fluir”, ha expressat.
En aquesta història el mar és un personatge més perquè té molta presència al llarg de tot el relat i és el punt d’unió dels diferents personatges. Bona part de la història gira al voltant de les dones i en la maternitat, amb una protagonista mare soltera que ha de vetllar per la seva filla malalta o el personatge de l’Helena, que amb la desaparició del marit haurà de cuidar de la descendència i salvar el mas familiar.
L’autor ha situat com a narradora una dona per agafar “distància” en la història. La novel·la està organitzada en diversos mesos que marquen la construcció de la investigació de la protagonista. Al final el lector pot llegir la novel·la final que escriu la dona i que posa llum al periple d’Espiridió.
