L’any 1908 l’ajuntament de Barcelona aprovava el pressupost extraordinari de Cultura. Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de Qualitat, públic, gratuït, en Català, mixt i laic.
Així comença l’exposició titulada una Eduació en Llibertat, que es troba en el mercat del Born. Doncs bé estimada audiència de ràdio capital, en aquesta mateixa ciutat, a uns quants carrers més enllà, i una pila d’anys més tard, trobavem una carpa en la qual es demanaven firmes per a demanar un 25% de Castellà a l’escola.
Cent catorze anys després, encara hi ha qui dubte dels avantatges de la immersió lingüistica. Encara hi ha gent que considera que escolaritzar al jovent de Catalunya amb Català és anar en contra d’algú. I sí, dic algú perquè per molt que ho intento, encara no veig en contra de qui anem. Algú m’ho hauria d’explicar. Digueu-me boig, o pel que veig romàntic, però crec que jo si donaria suport al pressupost extraordinari de cultura de 1908, jo sí que vull una Escola de Qualitat, pública i en català.
Ah! I per tots aquells dirigents polítics que estan preocupats per la parla del Castellà a Catalunya, els diria que els entenc, que com deien a Plats Bruts, que tothom parli el castellà, que totes les televisions, diaris, revistes i xarxes socials, o fins i tot la justícia sigui en Castellà no vol dir res, cal una llei que reguli aquesta llengua a les escoles.
Mira que n’arribem a ser de tossuts els catalans, quina mania de voler parlar i defensar la nostra llengua.
