En ple cap de setmana de la música electrònica a Barcelona, els Mishima ofereixen un concert a la Sarau de Badalona, en un ambient cocktail party que s’omple amb comptagotes. Els guanyadors dels premis ARC el 2014 i 2015 per les seves gires tant a festivals com a sales comencen 50 minuts més tard de l’hora anunciada tot i que per xarxes socials van advertir que començaria a les 23:00.
A la fi els primers aplaudiments, xiulets i crits es senten a la sala i el concert comença.
La primera cançó “L’or” ja fa cantar als fans que s’han desplaçat fins la sala badalonina i el concert sembla que vagi “in crescendo”. El picar de mans no para amb “La vella ferida” i a l’acabar es presenten tot obviant la tardança i amb “Cert, clar i breu” enceten el caliu del concert en petit comitè.
La canya arriba amb “Una sola manera”, tema que fa gaudir de la nova qualitat de so de la sala donada per la readaptació de l’espai. Els instruments i la veu se senten clars i nítids, fet que ajuda al gaudir del públic.
Amb la sala més plena i grollerament reivindicatius presenten el seu tema “S’haurà de fer de nit”. Un funk fosc que fa ballar als assistents mentre canten i aixequen les mans mostrant suport màxim a la banda. Més tard, “Els crits” fa esclatar els “oh” amb més volum de la nit.
Amb “Menteix la primavera” aconsegueixen arrencar els somriures i les danses del públic amb el seu fort acompanyament de percussió.
“Guspira, estel o carícia” desencadena la bogeria a la sala i la gent totalment entregada balla i canta la cançó sencera amb una gran ovació final. Un cop acabada, els Mishima reconeixen l’entusiasme del públic que els contesta amb una ovació encara més gran.
El concert es converteix en un no parar de balls, danses i somriures i la sala ja fa més d’una hora que no sona com si fos a mig omplir i l’entrega esdevé completa davant la sorpresa dels Mishima d’una rebuda tan càlida.
La primera hora i escaig del concert acaba amb el públic totalment embogit i amb els Mishima donant-ho tot, fent d’un concert que s’esperava més neutral un festival on balla fins i tot el personal de la sala.
Després d’una petita pausa i amb la confiança que dóna fer d’un concert discret, una autèntica festa, han escoltat suggeriments de cançons i a falta de dos temes d’un llarg repertori, les veus de la sala no deixen d’escoltar-se i l’energia no decau.
El camí més llarg posa el llaç final a aquest regal de concert per les badalonines i badalonins que s’han apropat fins la Sarau a gaudir d’una de les millors versions dels Mishima: alegres, propers i enèrgics.
Rodrigo Chávez
SETLIST:
L’or
Tot torna a començar
Jimi
La vella ferida
Cert, clar i breu
Una sola manera
S’haurà de fer de nit
No existeix l’amor feliç
Els crits
Instrumental Els Crits
Tornaràs a tremolar
La forma d’un sentit
Menteix la primavera
Guspira, estel o carícia
Els vespres verds
Qui n’ha begut
L’última ressaca
Llavors tu, simplement
La tarda esclata
Qui més estima
Mai més
L’olor de la nit
——————————
Un tros de fang
Mimquel a l’accés 14
No obeir
Hasta que lo miras
El camí més llarg
- Publicitat -
