Decidir per nosaltres mateixos on volem anar i quan ho volem fer és un dels drets que més clarament estan relacionats amb la llibertat de l’individu i la vida autònoma.
La mobilitat humana troba una relació estreta amb els drets humans d’accés a la salut, a un medi ambient sa, així com a la llibertat, la igualtat, la seguretat, la inclusió, com és el cas per a les persones amb discapacitat, adultes grans, o mainada.
Pensant en la millora de la mobilitat, aquest passat mes d’octubre s’ha presentat la Plataforma per a la mobilitat del segle XXI a Palafrugell. Es tracta d’un espai de reflexió per impulsar un debat sobre com ha de ser la circulació de persones i vehicles pels carrers del municipi.
La Plataforma es presenta com «un punt de trobada per tractar la mobilitat a Palafrugell, des d’un punt de vista local i comarcal». Aposten per un canvi de paradigma que tingui en compte el moviment de les persones amb criteris de seguretat, salut, sostenibilitat i sociabilitat.
I és que la mobilitat és una assignatura pendent a tota la comarca. Si no et trobes entre els 18 i els 80 anys, ni tens carnet de conduir i diners per comprar i mantenir un cotxe, les teves possibilitats de mobilitat queden ben reduïdes. Adolescents que depenen dels seus pares per arribar a l’institut o anar a buscar el tren per anar a la universitat, gent gran que els retiren el carnet o que ja no poden comprar un cotxe nou han de demanar ajut a la família per anar al metge o a fer la compra, nouvinguts que estan a l’espera de treure’s el carnet o que els hi convalidin, fan mans i mànigues per poder arribar a la feina.
Veient aquesta iniciativa, he recordat la idea de “La ciutat 8/80”, d’origen canadenc. Les ciutats 8/80 busquen restablir l’equilibri en la mobilitat urbana, posant les persones al centre del disseny urbà. Aquesta filosofia reconeix que un entorn que és segur i atractiu per als nens, els adults grans i altres col·lectius vulnerables, serà un entorn que beneficiï totes les persones.
La veritat és que els carrers formen part de l’espai públic de les ciutats i pertanyen a tots els ciutadans sense importar gènere, religió, edat o classe social. Allotgen múltiples usos depenent del moment i el dia de la setmana de què es tracti i són espais on persones de totes les edats conviuen i interactuen.
Pensant-t’ho bé, sembla mentida que no hi hagi un moviment ciutadà molt més ampli demanant un transport públic de qualitat a la comarca que asseguri el lliure desplaçament de les persones i que des de l’administració s’hagin fet tant pocs avenços a l’hora d’avaluar les ciutats tenint en compte els ciutadans més vulnerables. Potser ja seria hora de deixar de construir les ciutats pensant només en els vehicles i la gent jove, i assegurar una mobilitat per a tothom.
