Debut en la direcció del guionista Aaron Sorkin. Després de debutar al 1992 a Algunos hombres buenos, va signar els guions de Malicia i El presidente y Miss Wade, fins que va abandonar el cinema per dedicar-se a la televisió, primer amb Sports Night i posteriorment a la sèrie que el catapultaria a la fama i que li donaria un munt de premis, El ala oeste de la Casablanca. Finalitzada l’aventura televisiva després del fracàs d’Studio 60, tornaria al cinema on va signar els guions de La guerra de Charlie Wilson, La red social i Moneyball. Posteriorment va tornar a la televisió amb The Newsroom, per un cop finalitzada escriure Steve Jobs. Molly’s Game és el seu debut en la realització.
La pel·lícula està protagonitzada per Jessica Chastain, Idris Elba i Kevin Costner i narra la història real de Molly Bloom, una esquiadora professional que a causa d’un accident va haver de deixar la competició. Bloom va donar un gir a la seva vida i es va introduir en el món clandestí de les partides de pòquer en les quals va guanyar milions.
Bloom organitzava partides de pòquer clandestines per celebritats de Hollywood, i posteriorment pels peixos grossos de Wall Street. En les seves memòries dóna alguns noms, quan veieu la pel·lícula sabreu per quins motius. En canvi, a la pel·lícula no hi ha cap nom famós perquè Sorkin explica que alguns dels noms de les persones que apareixen en el llibre eren coneguts o amics seus, i els que no coneixia, li agradaria treballar-hi. Us animo a que cerqueu a quin famós interpreta Michael Cera.
Molly’s game és molt Sorkin. És a dir, diàlegs ben escrits i enginyosos pronunciats per boca de personatges molt intel·ligents. Serveixi coma afegit que la pel·lícula són dues hores i quart de diàlegs i veu en off sense parar. Sorkin et manté alerta tota l’estona perquè no et perdis ni una paraula. Val a dir que tot resulta tan interessant que les paraules entren al cervell de l’espectador amb vaselina. Les obres de Sorkin sempre demanen una mica més a l’espectador, una atenció plena i dedicada per no perdre’s el fil argumental.
Les interpretacions dels protagonistes principals són fantàstiques, sobretot Jessica Chastain, absolutament captivadora i seductora. Estem davant una interpretació total de l’actriu, també físicament. La química entre ella i Idris Elba, que interpreta al seu advocat, és perfecte. L’estira i arronsa dels dos personatges ens regala les millors frases de la pel·lícula.
Molly’s game mostra a Bloom com una persona humana i la despulla de prejudicis. En certa manera el personatge d’Idris Elba pot ser el mateix Sorkin en el moment en què li van proposar adaptar les memòries de Bloom o el mateix espectador carregat de prejudicis sobre l’anomenada reina del pòquer. Però quan entrem en el fons, coneixem la persona i deixem enrere el personatge. És en aquest moment quan podem sentir l’admiració cap a Bloom que té la filla de l’advocat.
Molly’s game és una pel·lícula entretinguda, amb elements de thriller, narrada de manera eficient i explicada de la millor manera possible, tot i la seva densitat. El seu magnífic planter d’actors, amb una Jessica Chastain en estat de gràcia eleven la pel·lícula. Imprescindible.
La pel·lícula està protagonitzada per Jessica Chastain, Idris Elba i Kevin Costner i narra la història real de Molly Bloom, una esquiadora professional que a causa d’un accident va haver de deixar la competició. Bloom va donar un gir a la seva vida i es va introduir en el món clandestí de les partides de pòquer en les quals va guanyar milions.
Bloom organitzava partides de pòquer clandestines per celebritats de Hollywood, i posteriorment pels peixos grossos de Wall Street. En les seves memòries dóna alguns noms, quan veieu la pel·lícula sabreu per quins motius. En canvi, a la pel·lícula no hi ha cap nom famós perquè Sorkin explica que alguns dels noms de les persones que apareixen en el llibre eren coneguts o amics seus, i els que no coneixia, li agradaria treballar-hi. Us animo a que cerqueu a quin famós interpreta Michael Cera.
Molly’s game és molt Sorkin. És a dir, diàlegs ben escrits i enginyosos pronunciats per boca de personatges molt intel·ligents. Serveixi coma afegit que la pel·lícula són dues hores i quart de diàlegs i veu en off sense parar. Sorkin et manté alerta tota l’estona perquè no et perdis ni una paraula. Val a dir que tot resulta tan interessant que les paraules entren al cervell de l’espectador amb vaselina. Les obres de Sorkin sempre demanen una mica més a l’espectador, una atenció plena i dedicada per no perdre’s el fil argumental.
Les interpretacions dels protagonistes principals són fantàstiques, sobretot Jessica Chastain, absolutament captivadora i seductora. Estem davant una interpretació total de l’actriu, també físicament. La química entre ella i Idris Elba, que interpreta al seu advocat, és perfecte. L’estira i arronsa dels dos personatges ens regala les millors frases de la pel·lícula.
Molly’s game mostra a Bloom com una persona humana i la despulla de prejudicis. En certa manera el personatge d’Idris Elba pot ser el mateix Sorkin en el moment en què li van proposar adaptar les memòries de Bloom o el mateix espectador carregat de prejudicis sobre l’anomenada reina del pòquer. Però quan entrem en el fons, coneixem la persona i deixem enrere el personatge. És en aquest moment quan podem sentir l’admiració cap a Bloom que té la filla de l’advocat.
Molly’s game és una pel·lícula entretinguda, amb elements de thriller, narrada de manera eficient i explicada de la millor manera possible, tot i la seva densitat. El seu magnífic planter d’actors, amb una Jessica Chastain en estat de gràcia eleven la pel·lícula. Imprescindible.
- Publicitat -
