Falten pocs dies per les eleccions generals del 23 de juliol i la cap de llista d’Esquerra Republicana per Girona, Montse Bassa, va visitar els estudis de Ràdio Capital de l’Empordà per presentar alguns punts del programa electoral i avançar alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions d’enguany. En aquesta última legislatura, el grup d’Esquerra Republicana ha comptat amb 13 diputats dels 349 que té la cambra.
La candidata per Girona, ha valorat de manera molt positiva la gestió que ha fet ERC durant aquests quatre anys. “Esquerra Republicana no és amiga del PSOE”, explica Montse Bassa, “el que fem és apretar i introduir totes les esmenes que podem per vetllar pels interessos dels catalans i catalanes”. Entre els objectius assolits a Madrid que destaca la candidata hi podem trobar la promoció de mesures sanitàries i econòmiques durant la pandèmia, la gestió dels ERTO i d’altres mesures socials.
Tot i això, creuen que han de seguir treballant per aconseguir solucionar demandes històriques en diversos temes, com per exemple, la mancança d’infraestructures a les comarques gironines. Montse Bassa apunta que “aquest maltractament s’ha d’acabar”, i que la solució per fer-ho és treballar per “la independència”.
Quan Montse Bassa remarca la importància del català a l’escola o en altres institucions públiques, reconeix que està satisfeta de la feina que han fet des de la Comissió d’Educació quan es parla de llengües cooficials com el català o el basc. La candidata relata, també, que des d’Esquerra Republicana s’ha aconseguit defensar la llengua catalana a Madrid impulsant esmenes en diverses lleis que afectaven les llengües cooficials. “No es poden posar tants per cent a les escoles”, recorda Bassa, tot i això, relata que “tenim uns jutges fatxes que s’han passat pel folre les lleis aprovades al Parlament”. Per això, conclou que “davant d’una gent que no s’estima la llengua catalana, l’única solució és la independència“.
A l’hora de parlar de pactes, Montse Bassa destaca que Esquerra Republicana no treballa a Madrid per formar govern, sinó que la intenció final és vetllar pels interessos de Catalunya. Per això, tot i no treballar amb la voluntat de configurar un pacte, s’han d’asseure, veure els resultats i veure si hi ha alguna opció que pugui beneficiar els catalans i catalanes. La voluntat és arribar a acords amb partits que posin la defensa de “l’autodeterminació al centre de l’agenda antirepressiva”.
