Rosa Regàs i Pagès ha mort avui a noranta anys a la seva residència de Llofriu, al Baix Empordà. Nascuda a Barcelona l’any 1933, Regàs va ser una destacada escriptora, editora i traductora de l’ONU. Formava part de la gauche divine barcelonina i va publicar recentment ‘Un llegat. L’aventura de la vida’, una obra de caràcter testamentari.
Regàs va començar la seva carrera editorial a Seix Barral i més tard va fundar la seva pròpia empresa, La Gaya Ciencia, on va produir col·leccions juvenils i quaderns de divulgació política. La seva obra literària, majoritàriament escrita en castellà, li va valer premis com el Nadal i el Planeta. El 2005 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
Des del 1994, Regàs va fixar la seva residència a Llofriu, on es va dedicar plenament a l’escriptura. Va concedir la seva última entrevista a ‘La Vanguardia’ el passat maig, en què destacava la importància de trobar el camí de la llibertat, una idea central en la seva vida i obra.
Rosa Regàs va viure una vida marcada per l’inconformisme i la curiositat. Després de la Guerra Civil, va viure a l’exili i en internats fins a l’adolescència. Va tornar a Espanya el 1940, on va ser educada pels seus avis conservadors. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, es va casar amb Eduard Omedes, amb qui va tenir cinc fills, i es va separar contravenint les convencions socials de l’època.
La seva curiositat la va portar a explorar diverses disciplines, com el pas pel Conservatori del Liceu i la col·laboració en el cinema amb Jaime Camino. Va fundar la revista ‘Arquitecturas bis’ i va participar en la publicació de nombroses obres d’autors reconeguts.
La seva carrera literària va començar públicament el 1988 amb ‘Ginebra’, una guia de viatges crítica i humorística. Entre les seves obres més destacades hi ha ‘Azul’, premiada amb el Nadal, i ‘La canción de Dorotea’, que li va valer el Planeta. La seva bibliografia inclou una vintena de títols, entre novel·les, assaigs i llibres de viatges.
Rosa Regàs va ser una figura influent en la cultura catalana i espanyola, assumint càrrecs destacats com la direcció de la Casa de América i de la Biblioteca Nacional. Les seves posicions polítiques i la seva participació en debats mediàtics la van convertir en un referent. Les diferències amb el ministre de Cultura César Antonio Molina van precipitar la seva retirada a Llofriu, on va continuar escrivint i va trobar un cert sossec. Descanse en pau.
