Als cent dies de la seva sobtada mort, el poble de Pals ha volgut recordar el qui va ser rector de la parròquia des del 1984 al 1998, Mn. Josep Barcons i Muntada, nascut a Hostalets d’En Bas el 1941.
Un rector que quan va arribar a Pals acabava de complir quaranta-un anys i va ser una tramuntanada intensa en molts àmbits: no sols a nivell de catequesi i litúrgia, sinó també a l’hora d’obrir portes i finestres de la rectoria i de l’església, d’acollir infants i joves en activitats com el Casal d’Estiu i les Colònies, fomentar l’amor a la muntanya en el Grup Excursionista, o el portar de nit el pessebre a dalt de Quermany.
També va dinamitzar els Pastorets i va donar nova empenta al Pessebre Vivent que ja porta més de 37 anys i que encara es representa al Casc Antic de la Vila.
Aquest passat diumenge, més de cent-cinquanta persones de Pals i alguns dels seus familiars, ens vàrem aplegar per parlar d’ell i recordar-lo amb imatges projectades, que van fer plorar a més de quatre.
Amb parlaments dels representants dels diferents àmbits on Mn. Josep va treballar, es va fer un retrat cordial i sincer d’un home que va anar molt més enllà d’un simple capellà i dels setze anys que va viure a Pals.
La seva tasca amb adolescents i joves va tenir continuïtat quan ell va marxar a Arbúcies, i ell mateix, encara fa uns mesos, des de Torroella de Montgrí es sentia encara rector de Pals; i sovint m’ho deia: Tu, vius a Pals, però jo encara en sóc el rector!.
La nostra amistat es va iniciar el 1998 quan ell a Arbúcies i jo a Santa Coloma de Farners formàvem part d’un mateix arxiprestat, el del Farners-Montseny. I, quan vaig venir a Pals, el 2017, un cop al mes ens trobàvem a dinar a Ca la Nati d’Albons juntament amb Mn. Martí Colomer, de L’Escala. Fa dues setmanes que també va morir Mn. Martí.
Un i altre han deixat en aquest nostre Empordà una petja de presència d’Església i de dinamitzadors culturals, que de ben segur trobarem a faltar. Per a mi, ells dos han estat uns germans grans que m’han donat lliçons en molts àmbits: en l’acolliment als senzills, en les celebracions litúrgiques, en el fer comunitat a partir de caminar junts amb els homes i dones de la comunitat, en el compromís cultural i nacional, en ser un més dintre la comunitat humana i cristiana.
Que descansin en pau en l’Empordà definitiu!
