Al llarg de la història l’Església ha estat un lloc i un espai on l’art hi ha arrelat. Només cal veure les edificacions que es conserven en molts indrets, també de casa nostra.
L’art romànic i l’art gòtic han estat preferentment, almenys en el meu gust, unes èpoques de manifestacions d’edificis, esglésies i vitralls plens d’art i de bellesa.
La bona relació entre artistes i Església es va viure d’una manera especial en el Renaixement. El Papat, i moltes diòcesis eren grans mecenes de l’art.
La guerra civil va destruir a casa nostra moltes esglésies, o va cremar moltes obres d’art. Fa, d’això, més de vuitanta-cinc anys; i encara en patim les conseqüències, pel que fa al valor artístic de moltes esglésies.
La majoria de llocs de culte van ser reconstruïts per “regiones devastades”, amb poc o molt encert, i amb unes actuacions que, en aquelles circumstàncies difícils i de pobresa, van ser reconstruïdes amb imatges de guix, el que en podem anomenar “sants d’Olot”. O amb altars d’obra vitralls molt senzills.
Lamentablement l’art i l’església van prendre camins diferents. Per molt temps el mecenatge a l’art ha estat anant per altres camins.
Aquest és un tema que de fa molts anys em té interessat. Als anys noranta del segle passat vaig promoure unes pintures murals a l’església de Santa Coloma de Farners, obra de Ramon Pujolboira; uns quatre-cents metres de pintures murals al fresc que omplen presbiteri i nau central de l’església, en homenatge a Sant Dalmau Moner i a Sant Salvador d’Horta, dos fills il·lustres de Santa Coloma de Farners.
Quan vaig anar a Sant Pere de Figueres, en Pujolboira va fer les reixes de l’exterior de l’església i també el timpà dedicat a Sant Pere. En Lluís Roura hi té, en la mateixa església, una gran pintura que dialoga amb el baptisteri; una pintura que porta per títol: el lloc del baptisme de Jesús.
Aquests dies, i d’aquí ve la meva aportació a Ràdio Capital, a l’església de sant Pere de Pals, estem omplint unes ferides de la postguerra amb uns murals en fusta pintats per l’artista noruega que viu al Penedès, la Cathrine Bergsrud.
El primer mural que aquesta setmana s’instal·la és una pintura de vint-i-cinc metres dedicada al Naixement de Jesús, en homenatge als participants al Pessebre Vivent de Pals, que ja fa quasi 40 anys que es representa al nucli antic.
Embellir els nostres espais de trobada i ser mecenes d’art és, crec jo, una bona notícia. Val la pena una visita a un espai, el nucli antic de Pals, que tot l’any ens mostra la pàtina de la història i la bellesa de les proporcions.
