Donar a conèixer el centenar d’espècies de peix amb valor comercial que hi ha al Mediterrani, els diferents punts de pesca, l’ofici de pescador i tot el que l’envolta, les diferents tècniques de pesca i les previsions de futur de la pesca. Aquests són els objectius de les cinc “seccions” en què està organitzat el Museu de la Pesca de Palamós. Un museu que vol ser molt més que una mostra d’objectes del món de la pesca. Un museu que parla de persones.
Un dels grans objectius del museu és posar en valor la feina dels pescadors, i deixar clar que sense ells el peix no arribaria a la taula. De fet, Miquel Martí, director del Museu, ens explicava com el museu va fer canviar la percepció que la gent tenia sobre els pescadors a Palamós. Glòria Ñaco, tècnica del Museu, també afegia que quan es va inaugurar el museu l’any 2002, la gent entrava amb cert escepticisme però “sortia plorant perquè hi veien la història de les seves famílies”.
I és que en el Museu es poden veure moltíssims objectes del món de la pesca, com ara diferents eines o instruments que es feien servir abans i que ara ja han evolucionat. Segons Miquel Martí, tots aquests objectes, fotografies i àudios que es poden veure o escoltar al museu són donacions de la gent del territori. Això permet que el museu expliqui la història de totes aquestes persones.
- Tot i això, el director assegura que el de Palamós “no és un museu d’objectes, sinó que és un museu de persones”.
“volíem posar el focus sobre les persones per explicar una manera de treballar la mar”
Un dels punts més personals del museu es troba a la planta superior. Allà hi ha un racó on s’exposa tot el que implica ser pescador. Per això, s’hi poden veure els mapes que s’utilitzaven, diferents estris, les manies que tenen els pescadors als vaixells (no es pot portar un paraigües, no es pot demanar salt…) i també les seves creences i amulets. També hi ha quatre pantalles on es pot veure la jornada de quatre pescadors de Palamós d’embarcions diferents. Això és especialment rellevant, ja que mostra com els diferents tipus de pesca poden afectar el dia a dia dels pescadors (mentre uns van a dormir, un altre s’aixeca perquè pesca de nit).
Però no només es posa en valor la feina dels propis pescadors, sinó també de tota la gent que els envoltava i que formava part de l’engrenatge. En el racó que es pot veure a la fotografia a continuació es parla de la feina reservada a les dones. De fet, es pot escoltar una conversa en què vàries dones del món de la pesca responen a preguntes com: “El món de la pesca és un món masculí?”. Això és el resultat d’un procés d’entrevistes prèvies a la inauguració del museu.
És obvi que el món de la pesca ha evolucionat molt de la mà de la tecnologia. L’arribada de la ràdio, per exemple, va substituir l’instrument que feien servir les barques per comunicar-se, el corn. Això també s’ensenya al Museu de la Pesca, on es poden veure alguns aparells antics de comunicació o de localització des de les barques de pesca.
Finalment, el recorregut del Museu de la Pesca fa que el visitant marxi amb una reflexió important al cap. En l’últim tram del museu es planteja com ha evolucionat la pesca, i quin pot ser el seu futur. S’explica com ha augmentat el consum de peix en els últims anys, i com d’important és cuidar l’ofici i el mar. Per això, en una paret es poden llegir tot de demandes a la societat, com per exemple: “Si volem que el peix i el marisc fresc de la costa catalana no s’acabin i puguin seguir sent un producte de consum cada vegada més valorat, hem de conèixer millor el què passa a la mar” o “Si volem que l’ofici de pescador continuï existint com una professió digna, hem de fer que sigui més engrescador per a la gent jove, sigui menys incert i més participatiu”.
L’últim missatge que s’hi pot llegir ho deixa molt clar: “Entre tu i un peix sempre hi ha un pescador”.
“toca salvar la mediterrània, i el museu de la pesca vol ser una peça més de l’engrenatge que permeti valorar el nostre entorn”
