El Museu del Suro torna a col·laborar amb l’acció festiva organitzada per l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell amb jornades de portes obertes, tallers familiars i amb una acció artística al pati del museu. La sureda, antic carrer d’entrada a la fàbrica de Can Mario, es converteix una vegada més en espai expositiu mostrant el ric ventall artístic del nostre territori. En aquesta ocasió, la instal·lació artística de Mireia Mateo, ‘Pensament de bosc, escorça que batega’ podrà visitar-se fins al 23 d’abril de 2024.
Mireia Mateo és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i s’ha format en diferents àmbits, el més recent ha estat el treball amb gravat i fotogravat integrant-los al seu llenguatge plàstic. Al llarg de la seva trajectòria ha exposat individual i col·lectivament a galeries, museus i fundacions del territori espanyol, i també al Japó, Suïssa i Sud Amèrica.
Aquesta instal·lació suposa l’inici del seu treball escultòric i vol ser, en primer lloc, una experiència física, una imatge poètica, que activi, posteriorment, els significants. La instal·lació vol explicar com els arbres, les alzines sureres, són models que rebutgen un cervell únic, cen-tralitzat i jeràrquic, que és un model fràgil, i aposten per una organització col·lectiva i en xarxa. Fer visible aquest comportament col·laboratiu del bosc és molt important, ja que els models vegetals poden ser para-digma per a deixar enrere l’antropocè, i per a teixir l’art de viure en un planeta malmès.
A partir d’una única peça de suro, un tros d’escorça d’alzina surera recollida a la Serra d’Espadà, Castelló, l’artista ha fet les escultures que podrem veure penjades a les parets del pati. És un treball seriat, amb petites variacions, fet a partir de motlles de guix. Un conjunt de noranta escultures d’argila refractària blanca amb engalba de porcellana.
La mostra va acompanyada d’una composició sonora, creada amb la col·laboració del músic Stéphane Olive, la qual vol fer visible el que és invisible: donar veu a les connexions elèctriques entre els arbres, al seu pensament intel·ligent. El músic ha treballat a partir de sons vinculats amb la pela del suro, gravats per l’artista al llarg de dos anys, els quals ha distorsionat i modificat, incorporant també sons propis.
Com bé diu Matías Valdés al text que acompanya la mostra, “la instal·lació de Mireia Mateo no és una resposta sinó una invitació a la reflexió”. “L’egocentrisme i l’individualisme predicats des del sistema capitalista en el qual vivim, que entén el món en termes d’eficàcia, eficiència, guanys i altres horrors, han exterminat tota mena de valors a les nostres vides”.
El seu llenguatge s’ha anat depurant fins a apropar-se, tal com reflecteixen les seves darreres obres, a una síntesi poètica de la realitat. Treballa habitualment amb el paper, material que ha determinat el desenvolupament del seu llenguatge. Al llarg de l’any es podrà gaudir d’una programació de visites comentades amb l’artista que es divulgaran des de l’agenda mensual del Museu del Suro.
