Com es pot resumir la vida, obra i idees d’un dels escriptors i periodistes més importants de Catalunya en una exposició? Aquesta és la pregunta que ens fem abans de visitar la Fundació Josep Pla, que va néixer a Palafrugell l’any 1973 quan el mateix Josep Pla va decidir donar la seva biblioteca particular i crear la Fundació Privada Bibioteca Josep Pla.
Avui en dia, però, la Fundació és molt més que una biblioteca. En primer lloc, la seu de la Fundació ofereix una exposició permanent que repassa la vida i l’obra de l’escriptor. Francesc Montero, director de la Fundació, explica que l’objectiu és donar una visió panoràmica de la vida de Josep Pla per entendre, en conseqüència, la seva obra.
Aquesta exposició permanent acompanyada d’exposicions temporals per donar a conèixer un altre àmbit de Pla o d’algun altre artista relacionat. L’exposició temporal d’enguany parla de la relació entre Josep Pla i Joan Fuster. Segueix des dels seus inicis, les seves “distàncies”, les trajectòries paralel·les que els porten a conèixer-se i tots els moments en què es troben o parlen de l’altre a les seves obres.
Finalment, l’altra exposició temporal, en aquest cas a la planta baixa, relaciona l’obra de Pla amb l’obra del fotògraf Francesc Català-Roca. Segons Francesc Montero, Català-Roca era “un bon lector amb un talent indiscutible” que va utilitzar per interpretar i portar a la fotografia les paraules de l’escriptor.
A part de les exposicions, però, la Fundació va més enllà i aprofundeix a l’obra de Josep Pla en diferents formats. Un exemple d’això en són les Rutes Josep Pla que es fan a diferents punts del Baix Empordà i Girona i en què es llegeixen fragments escrits per Pla sobre aquell lloc en concret. Aquest estiu se n’han fet moltes, com la Ruta a Llofriu o a Girona, entre altres.
Una altra de les tasques de la Fundació Josep Pla és la catalogació i documentació d’obres de l’escriptor, per tal de seguir oferint material inèdit als lectors i investigadors. Gràcies a aquesta feina, per exemple, s’han pogut publicar les correspondències entre Pla i altres escriptors o artistes, com ara Gaziel o Josep M. Cruzet. El director de la Fundació explica que és un format amb futur per davant.
Un any a la direcció
En el moment de fer aquesta entrevista amb Francesc Montero, es complia un any des que va assumir el càrrec de director de la Fundació. Preguntat sobre quina valoració en fa d’aquests primers dotze mesos, assegura que ha estat un “repte”, però també una “responsabilitat”, i agraeix la bona disposició de l’equip i la feina feta per l’antiga directora, Anna Aguiló, que portava 29 anys a la direcció.
Respecte als projectes fets durant aquest primer any, Montero en destaca, entre altres, la creació de la Ruta Josep Pla a Girona, que considera “una ciutat crucial per entendre a Pla”. Pel que fa a projectes de futur, en destaca una reforma de l’exposició permanent.
Josep Pla al Baix Empordà
L’escriptor palafrugellenc va ser, sens dubte, un dels prosistes i escriptors més importants de Catalunya del segle XX. De fet, Francesc Montero explica que també va ser clau per transformar el llenguatge periodístic a Catalunya, fent-lo més senzill, clar i entenedor. Les seves obres són de les més llegides de la literatura catalana, i han servit per configurar la imatge i la “personalitat” del Baix Empordà.
“pla construeix una imatge determinada de palafrugell i el seu entorn, i aquesta es projecta al conjunt de catalunya”
Com explica Francesc Montero, Pla va descriure innumerables vegades Palafrugell (al llibre ‘Peix Fregit’) i el Baix Empordà (a la ‘Guia de la Costa Brava’, per exemple). Són uns llenguatges que han canviat molt des de la mort de Josep Pla l’any 1981. En aquest context, ens preguntem: Què en pensaria Pla de la Costa Brava d’avui en dia?
Aquest article és l’últim de la sèrie de reportatges sobre museus del Baix Empordà que hem visitat aquest estiu a Ràdio Capital. També et pot interessar:
La ciutat ibèrica d’Ullastret, un jaciment amb molta història encara per descobrir
[MUSEUS] L’homenatge de l’il·lusionista Xevi a la història de la màgia
La Fundació Mascort, una càpsula del temps al centre de Torroella de Montgrí
