Ja hi ha llums per tot arreu, mercats de Nadal, avets, decoració que il·lumina balcons i cases, l’artesà dels torrons i mil i una varietats de dolços temptadors a totes les pastisseries i supermercats. Fins i tot les botigues del tot a cent llueixen, nadalenques, els seus articles ‘low cost’.
Cada any, quan arriben aquestes dates se’m barregen molts sentiments i sensacions. Per una banda, el record especial del Nadal infantil: la meva àvia, aquella taula tan llarga, la il·lusió,, la fred, l’arbre de Nadal, la mandarina al tió, les cosines, el vers, la quina, la carta als reis i l’emoció indescriptible de la nit i el dia de reis.
Ara, però, el Nadal també és consumista, estressant i, a vegades, buit de significat. Veig com amics i coneguts viuen el Nadal com un tràmit, un problema per on deixar els fills, amb trobades familiars obligatòries i de comprar, comprar i comprar.
Suposo que és el preu de fer-se gran, però per mi el Nadal segueix sent un moment especial de l’any. Molt allunyat del Nadal religiós i tradicional ho visc com l’època de l’any d’estar acompanyat i gaudir de la companyia, tranquil·lament, fent una tassa de cafè o de xocolata, cantar, fer sobretaula, etc. Avui vull reivindicar aquest Nadal i aquests valors tan universals com el de compartir i d’estimar-se i sentir-se estimat. No cal tenir tots els diners del món per tenir un Nadal feliç: sovint, menys és més. I per això, proposo un Nadal auster d’excessos i abundant de bons moments. Tal vegada, ens adonarem que teníem tot el que necessitàvem, ben a prop, i no calia anar-ho a buscar massa lluny.
