Entrevistat al diari El Punt Avui, l’alcalde de Begur, Joan Loureiro, explica lleugerament la filosofia del moviment cittàslow i els beneficis que suposa per al poble formar-ne part.
Ara per ara, em fa la sensació que la gent de Begur o la de Pals o les de tants altres pobles del nostre país que en formen part, no són massa conscients del que significa aquest moviment i és probable que molta gent ho associï més a una marca de promoció turística o econòmica com tantes d’altres, que no pas a la idea d’adhesió a una sèrie de valors i maneres de fer.
Per resumir-ho: Formar part del moviment cittàsalow, no farà que el poble rebi subvencions, ni es munten accions conjuntes per atraure més turisme. De fet és més aviat el contrari. Città slow significa un canvi de mentalitat dels pobles que s’hi adhereixen i de les persones que hi viuen. Significa apostar per la sostenibilitat mediambiental, pel consum responsable i pel foment d’hàbits de vida més saludables, començant per l’eliminació d’aquelles coses que ens acceleren el ritme de vida.
Però… és factible ser un municipi “slow” si es vol portar aquesta filosofia fins a l’ideal? Si partim de la base que en certa manera es busca tornar als origens, es podria pensar que el moment actual ens porta just en el sentit contrari que reflecteix la filosofia “slow”.
Vivim hiper connectats. cada vegada comprem més als supermercats i menys al mercat o al pagès de torn, el petit comerç cada vegada té més difícil competir amb la gran distribució o amb la venda per Internet i tot plegat ens obliga a viure en estat d’alerta permanent.
En aquest context, es fa difícil pensar que revertir el ritme de vida sigui possible i heus aquí, que uns “bojos” un bon dia van decidir crear un moviment que ho reivindiqués. Ara cal que es faci molta més pedagogia per donar a conèixer què significa cittàslow i sobretot, quins beneficis aporta més enllà dels econòmics. Tot i que em temo que si no n’hi han d’aquests últims, serà difícil que la cosa qualli.
