Benvolguts oients de Ràdio Capital. Jules Renard va néixer al segle XIX, va morir l’any 1910, després d’escriure Pel de Panotxa i els seus Dietaris, dos llibres que m’entusiasmen. Tot sovint, en els Dietaris, trobo frases com aquesta: “Gent que coneixem de vista i mai de nom”. Renard va escriure això el 5 d’abril de 1894, una època en què encara s’anava a peu i en què, forçosament, el món de tothom era molt més reduït i en què la gent que vivia en un mateix lloc, encara que fos en una ciutat tan poblada com París, solia veure’s dia sí, dia també i, encara, a més, cada dia. Llavors, tenia molt més sentit una frase com aquesta: “Gent que coneixem de vista i mai de nom.”
Avui el món ha girat. Coneixem molta menys gent de vista que abans perquè tots ens movem molt més, perquè tots canviem molt més i sobretot perquè també tots o pràcticament tots no veiem la gent amb qui ens creuem, ocupats com estem amb el mòbil.
Justament, després de la ràdio, la televisió i altres mitjans de comunicació que no esmento, ha estat sobretot el mòbil i tot el món digital el que ha anat convertint aquella frase de Jules Renard en una frase encara real, però també obsoleta. Perquè avui, en comptes de dir “Gent que coneixem de vista i mai de nom”, més aviat el que hem de dir és “Gent que coneixem de nom, però que no hem vist mai”.
I que ben probablement tampoc no veurem.
Però això, aquesta immediatesa falsa via Twitter, via Instagram, via Tik Tok, via blue sky o el que sigui és el que fa que molts ens pensem que coneixem i que fins i tot podem opinar sobre gent o sobre fets dels quals no tenim ni idea. I ara penso en qualsevol fet o en qualsevol personatge del nostre
món siguin la guerra d’Ucraïna, la de Gaza, Donald Trump, Benjamin Netanyaju o fins i tot Sílvia Orriols o Salvador Illa, per posar alguns exemples de gent amb qui no m’identifico especialment. Quan en parlem, però, de debò estem dient alguna cosa més que la manera com ho veiem o els veiem nosaltres? De debò ens podem arribar a pensar que les notícies o les imatges que ens arriben d’aquests fets o d’ells no han estat prèviament estudiades, discutides i triades? Res a veure, doncs, amb aquella “Gent que coneixem de vista i mai de nom”. Aquí, molts de nosaltres i de molts o de molts dels fets o de la gent de què parlem directament no en sabem res o quasi res. Tot el que en sabem és allò que ens arriba gràcies a mitjans tan poc de refiar com Twitter o com aquells mitjans tradicional que de tant en tant censuren notícies, imatges o personatges. I que també tenen interessos o amos. No ho oblidem. I no estic dient tot això perqu+e pènsi que són fets o gent de qui no n’hàgim de parlar o que no hàgim de criticar. Només esic dient que no els coneixem de res. De ben res. Ni de vista.
