Quin descobriment, quina joia amagada és Ninja a cuadros. No m’explico com aquesta pel·lícula danesa del 2018 no s’hagi vist ni en festivals de cinema propers, ni en sales comercials i que fins ara no hagi tret el cap en alguna plataforma.
Ninja a cuadros és una pel·lícula d’animació europea que no compta amb els pressupostos de les cintes d’animació americanes, ni tampoc amb el nivell de detallisme de les japoneses. Es tracta d’una pel·lícula ben feta, amb un guió excel·lent que retrata sense embuts la vida d’un nen en el darrer any de primària que ha de fer front a qüestions com el bullying i a una sèrie de situacions molt típiques en nens i nenes d’aquesta edat que el cinema no mostra, per blanquejar o fer córrer el vel en temes incòmodes.
Però no només de la petita història d’aquest nen ens parla la pel·lícula, també aprofita per ser políticament incorrecte i parla del maltractament infantil, de l’explotació laboral de la mainada en països que són de ressorts de vacances per occident, de com la societat, essent coneixedora d’aquests problemes, mira cap a una altra banda i segueix comprant la roba de marca que més mola perquè la moda és el més important, sobre l’efectivitat de consumir quins tipus de productes alimentaris, que pot esdevenir una obsessió i molts altres temes. Tots ben ficats i barrejats perquè no molesti a la trama, que per cert, encara no he explicat.
En grans línies quina és la seva història? Doncs, sense fer massa espòilers, ens narra la història d’Aske un preadolescent que viu amb el seu germanastre, la seva mare i el seu padrastre. La relació amb el germanastre no és bona, a l’escola passa força desapercebut, i de tant en tant és un dany col·lateral de l’assetjador de l’institut. El dia del seu aniversari, el seu oncle, un mariner, li regala un peluix de ninja que ha caigut a les seves mans. La peculiaritat és que el peluix de ninja, enlloc de vestir de negre, vesteix a quadres. El vestit del ninja és tota una història. Però la cosa s’animarà quan el peluix de ninja reveli a Aske que està viu i es convertirà en el seu sensei, ajudant-lo a créixer com a persona, així com a treballar en la seva pròpia agenda que ocultarà a Aske.
Us recomano Ninja a cuadros perquè no és la pel·lícula d’animació que esteu acostumats a veure i us sorprendrà per la seva cruesa, per ser políticament incorrecte i, no obstant tot això, emocionar. És cert, té algunes mancances també, però les seves virtuts són tantes que les passes per alt. Possiblement el que més m’ha agradat és l’habilitat de mostrar els nens i nenes com el que són realment. No us la perdeu.
- Publicitat -
