L’endemà de la victòria de l’independentisme a les urnes, la resposta de l’Estat espanyol no s’ha fet esperar: arxiven la investigació a Joan Carles I, deneguen el 3r grau als presos polítics, estan a punt de detenir a Pablo Hasel, i s’envien obres d’art a l’Aragó sota amenaça judicial.
Veiem que la repressió no s’atura, i tot fa preveure que continuarà sent intensa.
Malgrat que l’espanyolisme dur ha retrocedit al parlament català, ha passat de 40 escons a 20. Es ben cert que la irrupció de l’extrema dreta farà que escoltem barbaritats que no havíem sentit mai en seu parlamentaria i haurem d’estar amatents per denunciar aquesta mena de discursos. I per tal de rebatre el discurs de l’odi és imprescindible una cultura i educació fortes.
I no es un fet menor, el canvi en el tipus de llenguatge. Com deia Victor Kemperer, filòleg alemany d’origen jueu i supervivent al nazisme: “El nazisme s’introduïa a la carn i a la sang de les masses a través de paraules aïllades, d’expressions, de formes sintàctiques que imposava repetint-les milions de vegades i que eren adoptades de forma mecànica i inconscient”.
No serà fàcil, però no deixem que el regust agredolç ens espatlli la felicitat d’aquest moment: Tenim majoria en escons i hem superat la barrera psicològica del 50% dels vots. I a més a més tindrem un Parlament gairebé paritari ( 65 dels 135 escons seran ocupats per dones).
Ara podem formar un govern fort per posar velocitat de creuer cap a la independència. No deixem perdre l’oportunitat.
Temps de lectura: < 1 minut
