L’altre dia en una entrevista per a un diari de cobertura nacional em van preguntar sobre quin era el paper dels programes electorals a la política actual. La pregunta concretament venia motivada per la falta de publicació d’un programa electoral del Partit Popular de Catalunya en aquestes eleccions.
La meva resposta? Malauradament, cada vegada menys, i actualment el programa s’ha convertit en un element de legitimació en el que s’entén que tothom l’ha de tenir però que ningú li dona la rellevància que li pertoca. Els motius? La ciència política té vaires justificacions (evolució dels models de partit, personalització de la política, l’impacte de les xarxes socials, i un llarg etc.) però avui, no em centraré en aquestes explicacions, sinó que volia fer una reflexió com a ciutadans i les seves derivades.
El programa electoral és la carta de compromís d’un partit, és allò que el partit, com a agent de representació està oferint per defensar els interessos de les persones qui li fan confiança. No ens podem permetre relegar aquest document a un simple tràmit d’un cop cada quatre anys. En una situació de crisi social, econòmica i climàtica, ens hauríem de llegir fins l’última coma, punt i lletra d’aquestes propostes. Ara més que mai necessitem que la política plantegi escenaris i propostes a les problemàtiques que tenim, si no és així, si ens centrem simplement en els individus, i les propostes populistes de les campanyes, amigues i amics, aquí perdem per duplicat, perdem perquè perdem capacitat de rendició de comptes, i perquè en aquest terreny, l’extrema dreta semmpre guanya. No ens abonem a les solucions màgiques, exigim contingut i solucions reals.