Escolti’n aquest jove col·laborador de Ràdio Capital, el 8 de setembre de l’any 2015 en plena programació especial per la Fira d’Indians de Begur.
Vostès, que no l’han vist créixer professionalment, com ho he vist jo, només podran valorar el canvi de veu propi d’un noi de 19 o vint anys que ara en té 27. És el conductor d’aquest Supermatí que avui diu adéu (o si més no, fins aviat) a Ràdio Capital. En aquests 7 anys en Dani ha crescut i ens ha fet créixer. Ell com a periodista i com a radiofonista (i creguin-me que no és fàcil trobar les dues coses al mateix temps) i nosaltres hem crescut com a mitjà i també com a amics que som des de llavors.
Hem viscut de tot, hem rigut molt i hem tingut moments duríssims però hem creat un grup d’amics, amb en Martí, en Marc l’Alba, la Mar, en Gerard i tants d’altres, que em costa d’imaginar amb en Dani fora de la ràdio. Però les coses són així. En Dani s’incorpora a la direcció de Ràdio Palafrugell i ara s’ha de centrar en aquest nou projecte.
Hi va perquè volia millorar les condicions de la seva feina anterior i volia estar més a prop de la seva parella.
Jo, que porto més anys de carrera radiofònica que ell al món, li auguro èxits a l’emissora veïna, de la mà d’en Dani i si és certa la frase “home i where the heart is”, no tinc cap dubte que tornarà a la casa que ell, com tants d’altres, ha ajudat a construir.
Malgrat que físicament serem veïns, no marxis lluny, Dani.
