Mai abans no havia sentir a tanta gent demanar pluja als Reis. Però es veu que els Reis no escoltaven. Ara fa una setmana ens en van prometre els meteoròlegs, però es veu que els models matemàtics es van equivocar. Algú deu quedar que resi, però si resen, no ho deuen fer amb prou ganes, o allà dalt estan per altres coses i s’entèn. No ha plogut i sembla que no plourà. Si plou, no plourà pas prou. A aquestes altures ja sembla impossible.
No podrem omplir piscines.
No podrem netejar a raig.
No podrem regar els jardins.
El morir del Ter no tornarà pas a puesto.
Aviat no podrem sembrar.
Si sembrem, collirem magre.
Hi haurà més mosquits, i més mosquits vol dir més malalties. Diferentes.
Farem pudor. Els carrers ja en fan, però en farem també nosaltres.
La gent emigrarà.
Tot passarà, però és que ja està passant. Hi ha solucions, però encara esperem la pluja. A mi m’agradaria que es fessin coses. Ens podem adaptar. Adaptar els jardins, fer jardins secs. Es poden fer piscines d’aigua salada, que no s’omplin, que no es buidin. Que no s’obrin més hotels. Es pot aprendre d’altres llocs on ja hi ha sequera. Posar bidons de recollida d’aigua de la pluja. Recuperar de l’aire l’aigua de la condensació. Reutilitzar els líquids, de la dutxa, de la cuina, etcètera. A França hi ha un pla d’adaptació que inclou restaurar els aigamoixos, llacs, estanys i altres zones humides, perquè quan plogui, absorveixin i acotin les inundacions; tornar als rius el seu curs natural; mantenir l’humus del terra als jardins, els camps i als boscos; cobrir cobrir i cobrir perquè el que hi hagi a sota pugui créixer; i a ciutats replantar, treure ciment, augmentar la vegetació. I aquí? I si a banda de demanar, queixar-nos, resar i esperar, comencem a fer coses?
