Gramsci teoritzava sobre el concepte de l’hegemonia cultural i de la necessitat d’aconseguir-la per a poder assegurar-se l’hegemonia de les institucions i el poder. Coneixedors de la teoria, la nova extrema dreta inicia el procés que Xavier Casals va titular com el “gir civil”. La nova estratègia de l’extrema dreta per obtenir fer-se amb l’hegemonia cultural. Una estratègia que es basa bàsicament modernitzar el seu discurs, anant del racisme biològic al nativisme, però també, en combinar formes d’acció i organització que fins al moment no estava en el seu repertori, i fins i tot s’associava en moviments ubicats a les antípodes ideològiques. Entre aquestes accions: presència en el món sindical, acció judicial, ocupacions d’habitatge, associacionisme transversal, o fins i tot ajuda social. Tot, amb un objectiu: consolidar-se en l’imaginari cultural de la societat.
Des de l’antifeixisme s’està intentant transmetre que important és que la societat, i cada una de les persones, ens erigim en un agent per evitar aquesta situació. S’explica com de formes de participació n’hi ha diverses i segons possibilitat. S’argumenta de la necessitat de poder construir espais i accions quotidianes que fomentin el sentit comunitari dels nostres pobles i racons. Perquè és a través d’aquestes xarxes, i d’aquestes petites accions, que la societat i els individus podem aturar i desmentir molts dels discursos d’odi i mentides que l’extrema dreta llança a la societat.
Rebatre comentaris xenòfobs, rebatre mentides sobre la seguretat, donar suport a persones que han estat objecte d’aquests discursos, ajudar a educar, lluitar contra la desinformació. Tot esforç ajuda, evidentment necessitem estratègies globals per fer front a l’extrema dreta, però als nostres pobles i ciutats, el que necessitem és un antifeixisme quotidià.
El que és evident, és que si no ens hi presentem, la guerra cultural, la perdrem… i això, no ens ho podem permetre.
