Benvolguts oients de Ràdio Capital, preguntin què preguntin, a totes les enquestes hi ha un percentatge de gent que diu que no ho sap o que no contesta. No fan, ni pensen -ja es veu- exactament el mateix perquè el que no ho sap no contesta perquè no ho sap, mentre que el que no contesta hem de suposar que sí que ho sap, però que no vol dir-ho i que és per això que no contesta. La cosa comença a ser greu, tanmateix, quan la suma d’uns i altres arriba a un percentatge considerable. Posem-hi del 25 per cent de tots els enquestats, que és el que deia una de les enquestes sobre les eleccions catalanes que farem el dia 12 de maig.
Els que no ho sabien arribaven al 19 per cent; els que no contestaven eren només el 6 per cent. Si hi afegim, però els que deien que s’abstindrien, la cosa agafava proporcions faraòniques: entre tots tres, no arribaven al 40 per cent, però s´hi acostaven. Naturalment, hem de pensar que, a mesura que ens anem acostant al 12 de maig, alguns dels que encara no ho saben començaran a saber-ho. Amb els que no volen contestar cap enquesta no hi comptaria tant, no hi ha res que faci pensar que voldran contestar una altra enquesta o que decidiran no abstenir-se abans del dia 12. Bé, potser alguns d’aquests últims sí que canviaran d’opinió, hem de suposar que els polítics –n’hi ha de bons- els convenceran més aviat que tard perquè votin. Molt probablement l’enquesta seria més fàcil de contestar si, en comptes de preguntar-nos quin partit votarem, ens preguntessin quin o quins partits no votaríem mai. Jo no ho sé vostès, però jo soc d’aquells que, a mesura que he anat votant i que, per tant, he anat participant a eleccions he anat augmentant el nombre de partits que no votaria mai. Per exemple, no votaria mai un partit que volgués fer més edificacions a la Costa Brava. És per això que em costa votar un partit que estigui a favor del Hard Rock.
Tampoc no votaria mai –i molt possiblement ho hauria hagut de dir primer- un partit que no defensi el dret a poder decidir dels catalans. Ja veuen, doncs, que no em queden gaires partits. Però tampoc no en votaria cap que proposi solucions impossibles, que no baixi al dia a dia, que prometi tot de coses que després, un cop ho hàgim votat, tampoc no ho faci. Sí, ho han endevinat, em sembla que si em preguntessin quin partit votaré, jo tampoc no contestaria. Però aniré a votar, això segur. I potser, si m’ho demanessin, fins i tot participaria en alguna llista. Ves a saber.
