Aquest passat cap de setmana s’ha organitzat la primera gran trobada de l’esport femení de Catalunya a Tarragona. Un acte que ha de servit per fer un homenatge a les esportistes catalanes i per fer difusió d’ allò que no només intuïem, sinó que ja sabíem: Al país tenim moltes hores d’esports als mitjans, però sempre amb homes com a protagonistes o sigui amb un biaix de gènere .
Aquesta trobada és una mostra de tot el que encara queda per normalitzar en l’esport femení i per considerar-lo igual de rellevant que el masculí. I la culpa és de tots i totes, des dels mateixos clubs, les institucions, les marques patrocinadores , els mitjans de comunicació i nosaltres com a públic en general.
Un exemple el tenim en la Laia Sanz, creu Sant Jordi de la Generalitat, catorze vegades campiona del món de trial, sis cops campiona del món d’enduro, ha acabat el Rally Dakar dotze vegades i l’ha guanyat onze. Si fos un home l’hauríem vist a totes les Televisions i escoltat a totes les ràdios, però moltes persones – si no ets addicte o entusiasta de les motos – ni haviem escoltat aquest nom . I això passa en moltes altres esportistes!
Un altre exemple, aquests dies es parla de Carlos Alcaraz, un tenis del que diuen pot aconseguir ser el número u, més jove, del tenis del món. Però, es descuiden de direl més jove “home “. Abans d’ell hi va haver cinc dones que ho van aconseguir i fins i tot són més joves, Martina Hingis amb 16 anys, Maria Sharapova, Steffi Graf, Tracy Austin i Mònica Seles. Totes campiones del món però ningú en parla .Suposo que per ser “Dones”.
Noms, com la que deiem, Laia Sanz motorista, Laia Palau jugadora de Bàsquet, Mireia Belmonte i Gemma Mengual i Núria Marqués nedadores; Núria Piques corredora de muntanya, Alexia Putelles i , Aitana Bonmatí futbolista, Aïna Florenza, jugadora de hoquei, àrbitres com Xènia Esteve, Ainara Acevedo, Andrea Torrijo o entrenadores com Claudia Pons, i esportistes de l’ Empordà com la Figuerenca Jana Riera de tenis taula, Jana Brusés o la palamosina Marta Galló i la Imma Clopés d’atletisme, Eva Fernández tennista, Elna Fransoy de rítmica Emma Feliu de natació, Júlia Maynar futbolista o qualsevol de les nostres jugadores locals …haurien de ser les nostres referents si volem una societat més justa i igualitària.
