O bé, “jo no sóc racista, però…” Són frases amb les que han començat unes quantes converses i segur que si hi penseu, no us costarà gaire recordar alguna conversa on hagin sonat aquestes frases.
Escric sobre aquest tema, perquè aquest dimecres, el dia 28 de juny, és el dia de l’orgull LGBTIQ i quan s’acosta aquesta data, és comú trobar per les xarxes, mostres de suport a aquest col·lectiu, o infinitat de banderes amb l’arc de Sant Martí o tot tipus de simbologies que busquen solidaritzar-se amb el col·lectiu.
En una conversa amb els treballadors de la meva empresa, en David, que és gai, em deia que perquè no fèiem un gest d’acostament cap a la comunitat LGBTIQ. La veritat és que no hi havia pensat mai, perquè sempre he cregut que la millor manera de d’acostar-se a qualsevol persona, col·lectiu, etc… és des de la més absoluta normalitat. Sense discrimancions negatives ni positives i donant per fet, que nosaltres no treballem per gais, per heteros, per feministes o per qui sigui que se senti identificat amb qualsevol col·lectiu.
Nosaltres treballem per persones i només menystenim aquelles persones, del gènere o col·lectiu que sigui, que actúen vulnerant els principis bàsics de l’educació, l’ètica, els drets universals, etc…
Ara bé, dit això, també entenem que en el cas del col·lectiu LGBTIQ (i algun dia haurien de deixar d’afegir-hi letres o si més no, afegir-hi més vocals, per cert) porten anys i anys de lluita per reivindicar una cosa tan normal com el simple fet de SER. I tot i que al país hi han lleis que vetllen perquè es garanteixin els seus drets i la seva no dsicriminació, tot i que ja gairebé ningú fa escarafalls, no és menys cert que en entorns rurals o allunyats de les ciutats, encara es miren de reüll la gent que forma part d’aquest col·lectiu. Encara hi han persones joves que tenen respecte a explicar als seus pares la seva condició i encara qui parla amb to absolutament despectiu de maricons, bolleres o altres adjectius a mode d’insult.
Per tant, si bé deia al principi que no em sembla pertinent fer un homenatge permanent, mentre hi hagi qui malpensi de ningú, només per raons d’identitat sexual, és pertinent que a les portes del dia 28 de juny, dia de l’orgull LGBTIQ ADSL USB, ens declarem tots plegats una mica més gay firendly
