Vam començar un dia parlant de la campanya més surrealista dels últims anys, per les circumstàncies en les que s’emmarca aquesta contesa electoral. Però a mesura que avança la campanya em crida cada vegada més l’atenció la pobresa del discurs polític, la falta d’arguments i la simplicitat d’uns discursos que en el millor dels casos es limiten a l’insult del contrincant, que almenys dóna morbo a falta de propostes.
Per exemple, escoltin el que deia Andrea Levy quan la campanya del PP va arribar fa uns dies a Platja d’Aro:
Ara facin l’exercici de canviar Platja d’Aro per qualsevol altre poble d’Espanya tipus Motilla de Palancar. Podria ser perfectament el mateix. “La candidata tal (miro el cartell perquè no recordo el nom) traerá bienestar y oportunidades a esta tierra, i bla bla bla”.
O del cap de files de ciutadans a Girona, en Jean Castel, que referint-se al corredor del mediterrani deia en aquest mateix programa que generarà oportunitats i feina als gironins i gironines, però no va ser capaç de concretar com el seu partit (que dóna suport al govern central que ha decidit invertir en altres infraestructures. O el mateix podríem dir de quan la Marta Rovira parla de construir República, o del sempre recordat Zapatero amb la retòrica buida, o d’en Pablo Iglesias dient a Barcelona que la cup s’abraçava a la dreta de les retallades. I així tantes altres frases que mai passaran a la història o si ho fan, serà per com de cutres van ser (les frases).
No vull semblar un avi rondinaire, però on queda el discurs polític en majúscules? el que construïa un projecte, el que arengava les masses. On queda la força que tenien Pujol, Suárez González o fins i tot Aznar amb programes sòlids que (al marge de si els complien o no) explicaven amb força, vehemència i convicció? I sobretot, com pot ser que la gent més jove i preparada que mai, amb molta formació i amb grans altaveus, tingui una capacitat tan nul·la d’explicar projectes i convèncer, en comptes de repetir com a lloros el que els diuen els seus argumentaris diaris?
És certament desconcertant que en l’època que més formats i informats estem i per tant, amb més esperit crític, sigui el moment en el que ens tracten com a idiotes de manera més clara?
Estan convençuts que generaran oportunitats? D’acord. Expliquin com ho faran amb claredat i convicció i deixin que els votem a partir del que ens diuen i no de la ràbia que intenten inculcar contra l’altre!
