“Observar, somriure i callar” és una frase que vaig escoltar fa poc en un documental sobre el Yoga i la veritat és que em va impactar molt. Crec que si ens apliquéssim més aquestes paraules, probablement ens aniria millor com a societat. I no pretenc donar cap lliçó, ja que sóc la primera que m’ho intento aplicar sempre que hi penso.
Observar o contemplar és una activitat que fem molt poc els éssers humans, ja que tot el que veiem ho interpretem subjectivament segons les nostres creències, entorn, educació, passat, expectatives i un llarg etc. Personalment crec que és molt enriquidor dedicar uns minuts al dia a simplement observar el nostre entorn, tal i com és.
Somriure també és una cosa que tots desitgem, però que costa de trobar en el nostre món (sobretot durant la vida rutinària). Quantes persones veiem somrient pel carrer? Ho fem nosaltres mateixos? És el primer que ens hauríem de preguntar.
Per últim, callar. El nostre ego sembla que opina, critica i jutja contínuament.
Crec que només amb aquesta frase no caldria cap més comentari ja que és una frase curta, senzilla però conté molta veritat i saviesa. Tant de bo la poguéssim portar més a terme, perquè crec que aquestes petites accions canviarien el nostre món cap a millor. I no només això, sinó que ens aportaria més benestar a nosaltres mateixos. I al final és el que tots volem a la vida, oi?
