Bong Joon-ho, el realitzador de la magnífica Snowpiercer i The Host, sorprèn amb una història d’amistat entre una nena i un porc, no absenta de cruesa.
Val a dir que aquell que s’hi hagi acostat prement el botonet de Netflix sense haver vist mai cap pel·lícula coreana, li puguin sorprendre certes maneres de fer molt típiques d’aquest cinema.
La història es centra en uns superporcs que han estat creats en un laboratori amb l’objectiu de proporcionar carn més saborosa. Aprofitant la moda de productes ecològics, un grapat d’aquests porcs són portats en diferents països, en unes granges on els cuidaran i alimentaran durant 10 anys. Llavors, abans de fer-ne salsitxes, participaran en un concurs per decidir quin d’aquests és el millor. La pel·lícula ens narra l’amistat d’una nena amb un dels porcs i el seu viatge en un intent desesperat per salvar-li la vida.
Bong Joon-ho aprofita aquesta història aparentment innocent, per donar molts missatges. Des de l’aprofitament de preus dels productes anomenats ecològics, fins al maltracta que reben els animals a l’escorxador. No sé si al final el missatge de la pel·lícula és fomentar el fer-se vegetarià, però ganes no en falten. Si volem anar més enllà, veiem que Joon-ho també ens vol fer reflexionar sobre la relació entre l’home i la natura i com la humanitat s’obstina contínuament a anar-hi en contra.
Okja juga contínuament a dues bandes buscant arribar a tothom, per una banda, a través de l’aventura de la nena i la relació amb el porc i, per l’altra, amb tota la part més crítica que busca donar diferents missatges a l’espectador. L’únic problema és que no tens clar si es tracta o no d’una pel·lícula familiar.
De la part interpretativa tothom funciona bastant bé, tant Ahn Seo Hyun, com Tilda Swinton, però molt menys Jake Gyllenhaal que està completament desubicat i no sap com actuar i posar-se en un paper còmic i satíric com el que li ha tocat interpretar.
Okja és una pel·lícula que commou cada vegada que ens fa veure el maltracta animal i que ens obliga a reflexionar sobre les crítiques a la indústria dels aliments. Al mateix temps, busca entretenir i commoure a l’espectador amb una bonica relació d’amistat entre una nena i un animal. Recentment a casa nostra hem vist un cas real amb certs paral·lelismes amb Okja, el de la vaca Margarita.
Val a dir que aquell que s’hi hagi acostat prement el botonet de Netflix sense haver vist mai cap pel·lícula coreana, li puguin sorprendre certes maneres de fer molt típiques d’aquest cinema.
La història es centra en uns superporcs que han estat creats en un laboratori amb l’objectiu de proporcionar carn més saborosa. Aprofitant la moda de productes ecològics, un grapat d’aquests porcs són portats en diferents països, en unes granges on els cuidaran i alimentaran durant 10 anys. Llavors, abans de fer-ne salsitxes, participaran en un concurs per decidir quin d’aquests és el millor. La pel·lícula ens narra l’amistat d’una nena amb un dels porcs i el seu viatge en un intent desesperat per salvar-li la vida.
Bong Joon-ho aprofita aquesta història aparentment innocent, per donar molts missatges. Des de l’aprofitament de preus dels productes anomenats ecològics, fins al maltracta que reben els animals a l’escorxador. No sé si al final el missatge de la pel·lícula és fomentar el fer-se vegetarià, però ganes no en falten. Si volem anar més enllà, veiem que Joon-ho també ens vol fer reflexionar sobre la relació entre l’home i la natura i com la humanitat s’obstina contínuament a anar-hi en contra.
Okja juga contínuament a dues bandes buscant arribar a tothom, per una banda, a través de l’aventura de la nena i la relació amb el porc i, per l’altra, amb tota la part més crítica que busca donar diferents missatges a l’espectador. L’únic problema és que no tens clar si es tracta o no d’una pel·lícula familiar.
De la part interpretativa tothom funciona bastant bé, tant Ahn Seo Hyun, com Tilda Swinton, però molt menys Jake Gyllenhaal que està completament desubicat i no sap com actuar i posar-se en un paper còmic i satíric com el que li ha tocat interpretar.
Okja és una pel·lícula que commou cada vegada que ens fa veure el maltracta animal i que ens obliga a reflexionar sobre les crítiques a la indústria dels aliments. Al mateix temps, busca entretenir i commoure a l’espectador amb una bonica relació d’amistat entre una nena i un animal. Recentment a casa nostra hem vist un cas real amb certs paral·lelismes amb Okja, el de la vaca Margarita.
- Publicitat -
