Permeteu-me que comenci aquest comentari amb una vivència personal. El passat 1 de juny, al meu poble, a Calonge i Sant Antoni, va tenir lloc la celebració dels 40 anys de l’Institut Puig Cargol, l’institut que em va veure créixer durant sis anys. Em van donar l’oportunitat de moderar una taula rodona sobre els records de diverses personalitats que havien treballat o estudiat al centre, que va acabar sent una conversa molt bonica perquè, finalment, parlàvem de l’essència de l’educació i dels pilars que l’han de bastir.
Al final, em vaig desmarcar de l’etiqueta de moderador i vaig voler fer un apunt. Tots els discursos tenien un rerefons idèntic, un comú denominador: el factor de l’oportunitat. Aquesta ja es constatava amb el fet que haguessin confiat en mi per fer de moderador. És aquí d’on es desprèn tot plegat: és la creença en els seus alumnes i l’aposta en el futur el que forma part de la idiosincràsia del Puig Cargol, fer valer el talent de tothom, hagis marxat del centre o no.
I el més important és que, en èpoques difícils per a l’entesa intergeneracional, aquella trobada exemplificava que, en el cas del Puig Cargol, l’entesa es mantenia. La seva transversalitat i multiculturalitat són la seva marca, i vaig anar més enllà, és la marca puntera del meu poble, de Calonge i Sant Antoni.
Doncs bé, per què us dic tot això? Dissabte es van constituir els nous Plens municipals fruit de les eleccions del passat 26 de maig. Aquest comentari l’he titulat “Oportunitats” perquè crec que el focus del debat públic ha de pivotar sobre aquesta paraula, sobre les oportunitats. Soc del parer que la política municipal és la més noble, la que et permet teixir oportunitats pels teus amics, amigues, coneguts, conegudes, veïns i veïnes, els mateixos que t’estiraran les orelles si no compleixes.
També soc de la filosofia que els models de ciutat i poble s’han de projectar i fer extensius a les Administracions amb major pes competencial. Hi ha tot un paquet de qüestions a discutir: els reptes laborals, econòmics, ecològics i dotar de sentit els termes igualtat, respecte, fraternitat i societat. Un món no s’entén si no es té present a cada generació. Per tant, el meu desig és que les noves legislatures d’arreu possibilitin que ningú se senti exclòs, perquè siguis qui siguis, pensis com pensis, parlis com parlis, vinguis d’on vinguis, és el temps de les oportunitats.
