Oques Grasses actua a la 17e edició del Festival Sons del Món aquest diumenge 4 d’agost a la Ciutadella de Roses per presentar el seu nou disc “Fruit del Deliri”.
El grup musical va fer que el municipi de Roses fos un laberint de cotxes. Una hora abans de començar el concert, hi havia més cotxes que persones a la vila de l’Alt Empordà. Aparcar el cotxe es va convertir en una missió impossible. Oques va sta guai, però el trànsit no.
Al ritme de la música, el grup català va aparèixer a l’escenari, com tantes vegades, vestits amb túniques negres i la cara tapada, com està el pati… M’agradaria saber en què es basen els grups de música per fer les seves entrades en un concert.
La primera cançó va ser “Molta Tralla”, però ja va ser suficient perquè el públic omplis de felicitat la seva ànima i estigues eufòric com si acabes de fer la Marató d’Empúries de 42km. Amb només tres minuts de concert, ja van petar-ho.
A part de presentar el seu nou disc “Fruit del deliri”, Oques té cançons que mai deixaran d’estar de moda i que són massa èpiques per a no sonar en un festival: Bancals, Cul, Bonesh, Serem Ocells i John Brown, entre d’altres.
Oques no són un simple grup musical que canta davant d’un públic i se’n va. Oques és el grup que sap fer cap amunt un bon espectacle, combinat de so, llums, vestimenta i humor. Aquesta gent s’ho passa molt bé damunt d’un escenari i fins que no els facin fora, no marxaran. El Josep Montero, de moment, mai ha pensat a dir-se a ell mateix “jo l’únic que vull és jubilar-me”.
Entre tants mòbils, hi havia dues cares bastants conegudes: el primer és l’actor català Miki Esparbé; i el segon, el cantant Joan Dausà, que serà el protagonista d’aquest mateix festival el dia 10 d’agost.
A punt de dir bye bye a la nit, el grup musical es va tornar boig i va començar a delirar. De sobte, el Josep Montero va ser posseït per l’esperit de la Beyoncé amb la seva cançó “Texas Hold ‘em”, però això no va acabar aquí… Després va ser posseït pel grup Mägo d’Oz amb la cançó de “Fiesta Pagana”. I quan pensàvem que allò tornaria a ser un concert d’Oques Grasses, va arribar en David Bisbal amb una barreja de “Bulería” i “Ave María”. Clar, el públic estava ping pong amb tant de canvi, que ja estaven delirant i van prendre el control de la situació amb “El Vals del Obrero”.
Oques estava volant d’emoció i el Josep va decidir agafar la situació per tornar a ser jo i acabar el concert com és degut. Com no podia faltar, Oques no va tocar, ni va cantar, sinó que va interpretar l’himne solemne de l’amor que és LA GENT QUE ESTIMO.
