Nit de gala a la Ciutadella de Roses en el Festival de Sons del Món amb les entrades esgotades. Els encarregats d’acomiadar el juliol i donar la benvinguda al mes d’agost van ser Pol Batlle i Rita Payés, i el grup osonenc Oques Grases.
Abans que les últimes llums de juliol marxessin de la Ciutadella, les primeres notes van començar a sonar a l’escenari de Sons del Món. Pol Batlle i Rita Payés van delectar als assistents del festival amb la seva música suau, vibrant i eclèctica. Amb aquest concert a la Ciutadella, Pol Batlle va presentar el seu últim treball “Salt Mortal” al costat de Rita Payés. Els dos artistes van fer còmplice al públic amb les seves melodies i poesia fins ben entrada la nit.
Amb tots els seients omplerts i els assistents a punt per petar-ho, Oques Grases va encetar el concert a Sons del Món amb la cançó d’“Elefants” en la quinzena edició d’aquest festival. “Si veig l’error com una religió” o “La sort no et busca, te la busques tu” són algunes de les màximes que podem escoltar en aquesta cançó i que, inevitablement, arriben tan endins. I aquesta i la resta de cançons d’Oques Grasses van omplir la badia de Roses en un dels últims concerts d’aquesta gira d’aniversari.
No és el primer cop que el grup trepitja Roses per fer ballar, saltar i emocionar al públic, i ahir no va ser diferent. Els assistents van aixecar pols saltant amb èxits com “Petar-ho”, “Bye Bye” o “Sta Guai”. Però també van sonar melodies i lletres tan vibrants com “La vida està d’oferta” o “Wake up”.
La proximitat d’Oques Grasses amb el públic va ser un dels trets més característics d’aquest concert a Sons del Món. La connexió que van crear des del primer moment va ser innegable per qualsevol persona que fos a la Ciutadella. El grup, a més, va baixar de l’escenari a correcuita fins a estar cara a cara amb els assistents. Des del mateix terra de la Ciutadella van cantar amb la intimitat del públic.
A més, el grup celebra el seu desè aniversari amb aquesta gira on van fer un repàs per tota la seva discografia. El mític himne de “Cara de cul” o “Fullar sempre” també van fer acte de presència al festival. “Escopinyes” ens va fer tastar el gust de l’estiu i amb “John Brown” vam practicar una mica d’italià. Van canviar-li el nom a “Giorgio Marroni” i a ritme de les onades d’una balena el públic de Roses va unir-se al cant en italià proclamat per grup osonenc.
Per encetar l’agost, l’escenari va fondre’s per útlim cop amb la veu de Rita Payés. I és que un dels èxits de l’últim disc d’Oques Grasses és, sense dubte, “La gent que estimo” i és molt senzill estimar aquesta balada. Amb la unió de les veus de l’artista vilassarenca i de Josep Montero vam acabar passant l’equador de l’estiu.
