Les comunitats de regants del Baix Ter alerten que hi ha dos cultius molts afectats per la sequera. Per una banda, el blat de moro, i per l’altra, l’arròs de la zona de Pals, un dels cultius que necessita més aigua.
Pel que fa al blat de moro, s’han fet un 70% dels cultius habituals. El 30% restant no es podrà treballar. En alguns casos, s’ha substituït per altres cultius com el sorgo o el gira-sol. Una possibilitat que, en canvi, no permet l’arròs. La falta de pluges ha obligat els arrossaires a reduir en un 50% els cultius i a sembrar en sec la totalitat de la collita. “Ens trobem que tenim uns 13 hectòmetres respecte dels 24 que teníem habitualment”, explica el secretari de la comunitat de regants del Baix Ter i arrossaire, Josep Maria Parals.
De fet, aquesta tècnica fa temps que l’aplicaven a part del cultiu, com a part de les mesures per mitigar la falta d’aigua recurrent del Ter i els efectes del canvi climàtic. En un any normal, però, ho feien a la meitat de la collita. Aquest mètode implica la sembra del cereal sense aigua i quan l’arròs creix fins als 15 o 20 centímetres, s’hi aboca aigua. Amb aquest mètode Parals assegura que s’han estalviat “un mes de reg aproximadament”. Però més enllà de la mesura per a l’estalvi d’aigua, els pagesos remarquen que aquesta temporada hauran de sobreviure amb la meitat de la producció.
Entre uns cultius i altres, per tant, “les rendes que hi haurà seran més petites que en un any normal”. Això, de retruc, podria afectar les subvencions europees que tenen i les empreses que es dediquen a l’arròs i que “es quedaran sense matèria prima”. En aquest sentit, el sector reclama al Departament d’Agricultura compensacions per les restriccions i demana la implicació de tothom. “Fins ara, els pagesos som els únics que hem aplicat restriccions”, es queixa Parals.
El sector espera que sigui un episodi més de sequera com els que hi va haver els anys 2003 i 2008 però admet que és una evidència que “el Ter porta cada vegada menys aigua”. Per altra banda, Parals apunta que no s’han tingut en compte els efectes mediambientals d’aquestes restriccions. Els cultius d’arròs de Pals estan “enmig d’un parc natural” i això vol dir que hi ha “molts ocells que venen i s’alimenten dels cultius”. Ara, si alguns queden en guaret, no hi ha aigua en els d’arròs i d’altres se seguen abans, aquesta fauna podria desaparèixer i alterar el paisatge característic de l’Empordà.
Tot i que els municipis no tenen competències en la matèria, els candidats treballen en mesures per intentar reduir el consum d’aigua i fomentar l’estalvi.
Ajudes i subvencions
Des de Pals, el republicà Carles Pi recorda que la incidència dels ajuntaments en l’agricultura “és gairebé nul·la”. Malgrat tot, al municipi “hi ha 40 o 50 famílies que viuen del cultiu de l’arròs” i per això l’alcaldable està preocupat per saber quina compensació rebran per cultivar només el 50% de la collita. Carles Pi remarca que cal “trobar un equilibri” a l’hora de fixar les restriccions d’aigua per garantir la subsistència rural i també altres activitats, com ara el sector turístic.
Moratòries per a piscines
Diversos municipis també plantegen la necessitat d’aplicar moratòries en la construcció de piscines als seus municipis. L’alcaldable de la CUP a Verges, Diana Canals, creu que “no té sentit” aprovar projectes de construcció “si no hi ha prou aigua per omplir-les”. Per això creu que els ajuntaments hauran de tendir a aplicar una sèrie de mesures en moments de sequera, com ara aquesta moratòria, i implementar-ne d’altres quan hi hagi més aigua.
En la mateixa línia, la candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, també proposa prohibir construir noves piscines en un any al municipi. Assegura que aquesta moratòria ja s’hauria d’haver aprovat “fa temps” per aconseguir estalviar aigua. De fet, Perea recorda que el 2008 l’Ajuntament de Pals ja va acordar aquesta mesura i remarca que no va “en contra del sector”, sinó que és temporal.
“Si el sentit comú diu que hem de frenar, hem de fer tot el possible per fer-ho”, assegura Perea. A més, l’alcaldable recorda que el municipi està “a només tres quilòmetres de la platja”. A part d’aquests dos municipis, hi ha altres poblacions que també estan estudiant si poden implementar aquestes moratòries.
Mesures concretes
L’alcaldable de Junts X Pals-AM, Carles Pi, ja avança que “si no plou molt d’aquí a l’estiu” ells proposaran que el municipi no tingui dutxes a les platges. Es tracta d’una iniciativa que ja han impulsat altres pobles del litoral gironí amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua municipal. Pi ha reivindicat aquesta mesura que ha d’ajudar a “conscienciar” el turisme sobre la situació que hi ha a Catalunya.
“Quan la gent vegi que la gespa no és verda i té un color groguenc, que no hi ha dutxes a la platja, potser comença a entendre la situació”, ha detallat Pi. En aquest sentit, l’alcaldable veu “imprescindible” arribar a un equilibri de mesures que garanteixin l’activitat al sector primari i també la viabilitat al turisme, dos grans motors econòmics de Pals. També plantegen instal·lar una vàlvula que redueixi la pressió de l’aigua a la nit o detectar pèrdues en les canonades i reparar-les.
Per altra banda, des de Pals ja han comunicat als propietaris amb consums més elevats que redueixin la despesa d’aigua o els sancionaran.
A Verges, Diana Canals assegura que estan estudiant regar els arbres i plantes del municipi a partir d’una bomba que extregui aigua del rec. Fins ara, es feia amb l’aigua del pou de Gualta, d’on s’abasteix tot el municipi. Canals ha remarcat la importància d’aplicar “moltes mesures petites que puguin ajudar a combatre la necessitat d’aigua que tenim”.
La majoria d’alcaldables defensen aquesta postura d’aplicar totes les mesures que tinguin al seu abast per minimitzar el consum d’aigua, però remarquen la importància d’anar en sintonia amb la resta d’administracions.
Ordenances
Un altre àmbit per combatre la sequera on els consistoris poden actuar són les ordenances municipals. En aquesta línia, la candidata de la CUP a Verges, Diana Canals, explica que porten al programa crear un pla de sequera. Com que el municipi té menys de 20.000 habitants no estan obligats a redactar-lo. Malgrat tot, Canals creu que aquest document permetrà “preveure mesures” que es puguin implementar al municipi per “aprofitar l’aigua al màxim”.
La candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, remarca la importància d’actualitzar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per reduir el consum d’aigua. Perea recorda que aquest document planifica el creixement municipal, i que és l’instrument que permetrà establir limitacions per a les segones residències, perquè “gasten molta aigua”. Per això creu que és “vital” refer el POUM que la Generalitat va tombar el 2016, quan recomanava al consistori planificar “un pla pel cicle de l’aigua i construir un dipòsit d’aigua” i que no s’ha fet.
