Un dels racons amb més encant de l’Empordà celebra el centenari de la seva fundació. Es tracta de s’Agaró, una urbanització que forma part del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró des del seu naixement l’any 1924. Repassem els seus orígens i descobrim qui va ser la persona que va promoure aquesta exclusiva urbanització.
Josep Ensesa Pujadas adquireix el terreny
Pels volts de l’any 1916, Josep Ensesa Pujadas, pare de Josep Ensesa Gubert, va adquirir un terreny, situat a l’actual s’Agaró. Va fer un tracte amb un flequer de Sant Feliu de Guíxols on, a canvi de subministrar-li farina -Ensesa Pujadas tenia una fàbrica de farines-, acceptava en pagament un terreny a l’extrem est de la badia de Sant Pol.
Al terreny adquirit hi havia un ramat de cabres i no hi arribava, ni tan sols, aigua corrent. El pare d’Ensesa Gubert es va quedar el terreny per explotar els banys de Sant Pol, que anys abans havien servit de cementiri d’animals.
El terreny que va adquirir Ensesa Pujadas estava situat a la Punta d’en Pau, el punt més alt de la urbanització. Anys després de comprar el terreny, el seu fill, Josep Ensesa Gubert, que vivia en els mateixos pisos que Rafael Masó a Girona, va encarregar a l’arquitecte la construcció d’una casa d’estiueig, el que seria la Senya Blanca. Més endavant, Ensesa Gubert i Masó van començar a planificar el que més endavant esdevindria la ciutat jardí de s’Agaró.
El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi, que tenia una gran visió de futur, mai va voler especular amb la creació del nucli residencial de s’Agaró i va apostar per preservar la zona de s’Agaró. Durant un congrés de turisme, Ensesa va pronunciar una frase que el va acompanyar la resta de la seva vida, “que la cobdícia d’alguns no malmeti el que és de tots”
La Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina i el camí de ronda, les joies d’Ensesa
La Senya Blanca, la casa d’estiueig d’Ensesa, inaugurada l’any 1924 va ser la pedra inicial del que avui es coneix com a s’Agaró. El seu arquitecte va ser Rafael Masó i va rebre aquest nom perquè la casa va ser pintada de color blanc i es va convertir en una senya pels pescadors de la zona per saber on havien calat els arts de pesca.
El 24 de juliol de 1924, Josep Ensesa, Josefina Montsalvatge i els seus tres fills van ocupar, per primera vegada, la Senya Blanca.
Després de la construcció de la Senya Blanca l’any 1924, el luxós hotel l’Hostal de la Gavina va obrir les portes l’any 1932, fruit de dos xalets, dels sis inicials que tenia la urbanització, que havia projectat Rafael Masó, i que no es van vendre. Ensesa va decidir ajuntar els dos xalets per construir-hi un hotel que, amb el temps, ha anat guanyant prestigi fins a convertir-se en un dels més exclusius de la Costa Brava. L’ampliació de l’Hostal de la Gavina va anar a càrrec de l’arquitecte Francesc Folguera, a causa de la mort de Rafael Masó l’any 1934.
A finals dels anys 40, Ensesa va encarregar al mateix Folguera la projecció d’un monumental camí de ronda que rodejés tota la urbanització de s’Agaró. Per fer-ho, va destinar “grans quantitats de diners” a aquesta obra que fa entre 6 i 7 metres d’amplada i que “està feta sobre zona de domini maritimoterrestre”.
Per fer aquest camí de ronda, Ensesa va reservar les parcel·les amb millors vistes perquè els ciutadans poguessin gaudir de les vistes de les platges i cales de la Costa Brava.
Una privilegiada ciutat jardí
Després d’acabar la Senya Blanca, Masó va dissenyar altres edificacions de s’Agaró amb la intenció de convertir s’Agaró en una ciutat jardí d’estil noucentista. Amb la Senya Blanca construïda, Josep Ensesa i Rafael Masó van projectar una vintena de cases més, pels voltants de la casa d’estiueig d’Ensesa Gubert, seguint el mateix estil amb la intenció de començar a construir un nucli residencial.
El net de Josep Ensesa recalca que la ciutat jardí de s’Agaró “es va construir en uns paràmetres urbanístics que un segle més tard persisteixen al 100%, són uns paràmetres exclusius i genuïns de s’Agaró i estan contemplats en la norma 3 de l’actual planejament urbanístic. La normativa està creada perquè s’Agaró sigui una ciutat jardí esponjada i de qualitat”.
Lluís Sibils Ensesa explica la normativa per la qual es regeix, encara avui dia, la ciutat jardí de s’Agaró.
Les ciutats jardí són un conjunt de cases envoltades de franges enjardinades. El concepte de Ciutat Jardí data de l’any 1896, quan l’arquitecte anglès Ebenezer Howard va publicar el llibre Tomorrow: A Peaceful Path to Reform.
L’ampliació de s’Agaró, després de la construcció de la Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina i els primers xalets, data de l’any 1929. Durant aquesta època, Rafael Masó va construir diversos xalets, entre ells el xalet Gorina o el Faixat. Per construir la ciutat jardí de s’Agaró, Masó es va inspirar en ciutats jardí de diferents ciutats europees.
La ciutat jardí de s’Agaró es va projectar d’estil noucentista i va ser dirigida artísticament per Masó, però la prematura mort de l’arquitecte gironí va fer que altres arquitectes com Francesc Folguera continuessin el seu llegat. Va ser precisament Folguera qui va liderar l’ampliació de l’Hostal de la Gavina i l’ampliació de s’Agaró.
L’església i una promesa
El mateix Folguera, després de la Guerra Civil, va conceptualitzar l’església de Nostra Senyora de l’Esperança. Explica Lluís Sibils Ensesa que el seu avi, just acabada la guerra, “va projectar la primera gran capella” a la qual va posar per nom Nostra Senyora de l’Esperança degut a una promesa que va fer en relació amb la guerra i l’exili. La promesa era, si després de l’exili aconseguia reunir a la seva família sana, idearia aquesta capella. La promesa es va complir i Ensesa va fer projectar a Francesc Folguera l’església de Nostra Senyora de l’Esperança.
El 1960, Francesc Folguera i Grassi va morir, i el projecte de creixement de s’Agaró el va entomar Adolfo Florensa, qui va continuar ampliant l’exclusiva urbanització sense perdre l’estil noucentista marcat per Rafael Masó.
L’última ampliació de s’Agaró la van comandar les dues filles de Josep Ensesa.
L’origen del nom de s’Agaró
Una vegada el pare de Josep Ensesa, Josep Ensesa Pujadas, va adquirir el terreny on es va construir la Senya Blanca, la família Ensesa va anomenar la zona amb el nom de la riera que transcorria entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro, avui enterrada, la riera Agaró.
S’Agaró en l’actualitat
Des de fa anys, s’Agaró s’ha convertit en una de les destinacions per excel·lència del Baix Empordà i la Costa Brava, i una referència en els camps de l’art i el turisme.
El 1995, la Generalitat de Catalunya va declarar aquesta urbanització com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Regularment, a s’Agaró hi viuen entre unes 1.200 i 1.300 persones.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, assegura que “el nucli de s’Agaró forma part de la història i identitat del municipi” i que “la fundació de s’Agaró va suposar l’entrada al sector del turisme”.
Actes i un llibre per commemorar el centenari
Enguany s’està celebrant el centenari de s’Agaró. Des de l’associació s’Agaró 100, i amb la col·laboració d’ens públics com la Generalitat i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, s’ha publicat un llibre en el qual es repassa tota la història de s’Agaró anomenat “s’Agaró 1924-2024 Arquitectura, Cultura, Turisme i Glamour a la Costa Brava”.
A part del llibre, s’han celebrat i se celebraran multitud d’actes, entre altres, la inauguració d’una estàtua de bronze en memòria de Josep Ensesa Gubert, un concert de Josep Carreras, un castell de focs o una exposició que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona i que portarà per títol “S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i Cultura a la Costa Brava”.
