Mike Flanagan, amb unes poques pel·lícules, ja s’ha convertit en un dels directors de referència i sinònim de qualitat en el cinema actual de terror. Va debutar amb Absentia, però el seu nom es va posar en boca de tothom amb Oculus. Aquest any ha fet dues pel·lícules més que resten a l’espera d’estrena, Before I Wake i Hush.
Ouija: El origen del mal és una preqüela de la mediocre Ouija de 2014. La primera pel·lícula, basada en el joc d’Hasbro, no va deixar ningú satisfet, tret potser del públic adolescent a la qual anava adreçada. Per aquest motiu, Blumhouse va buscar algú amb garanties. Flanagan va acceptar prendre’n les regnes a condició que li deixessin fer una pel·lícula nova que prengués la direcció oposada a l’anterior.
L’acció està ambientada en els anys 60. La protagonista és Alice, una jove mare soltera de dos nenes que va perdre al marit farà tot just un any. Alice es guanya la vida fent de mèdium falsa. La petita descobreix una Ouija i creu que és una bona manera per contactar amb el seu pare. La cosa no sortirà bé i una entitat s’apoderarà d’ella. La família s’haurà d’enfrontar amb horrors increïbles si vol fer fora el mal de la nena.
Flanagan es mostra eficaç en tot moment, més concís i simple que James Wan en les seves darreres pel·lícules, la qual cosa converteix aquesta en millor pel·lícula que la darrera entrega d’Expediente Warren. Us prometo que havia oblidat completament la pel·lícula del 2014, però Flanagan agafa els seus elements per fer aquesta preqüela en què pots ignorar l’original sense cap problema. De fet, si no fos per una escena a final dels crèdits que uneix aquesta amb la pel·lícula anterior, seria impossible pensar que aquesta és una preqüela de res.
Ouija: El origen del mal és una preqüela de la mediocre Ouija de 2014. La primera pel·lícula, basada en el joc d’Hasbro, no va deixar ningú satisfet, tret potser del públic adolescent a la qual anava adreçada. Per aquest motiu, Blumhouse va buscar algú amb garanties. Flanagan va acceptar prendre’n les regnes a condició que li deixessin fer una pel·lícula nova que prengués la direcció oposada a l’anterior.
L’acció està ambientada en els anys 60. La protagonista és Alice, una jove mare soltera de dos nenes que va perdre al marit farà tot just un any. Alice es guanya la vida fent de mèdium falsa. La petita descobreix una Ouija i creu que és una bona manera per contactar amb el seu pare. La cosa no sortirà bé i una entitat s’apoderarà d’ella. La família s’haurà d’enfrontar amb horrors increïbles si vol fer fora el mal de la nena.
Flanagan es mostra eficaç en tot moment, més concís i simple que James Wan en les seves darreres pel·lícules, la qual cosa converteix aquesta en millor pel·lícula que la darrera entrega d’Expediente Warren. Us prometo que havia oblidat completament la pel·lícula del 2014, però Flanagan agafa els seus elements per fer aquesta preqüela en què pots ignorar l’original sense cap problema. De fet, si no fos per una escena a final dels crèdits que uneix aquesta amb la pel·lícula anterior, seria impossible pensar que aquesta és una preqüela de res.
El terror es mostra sense concessions a l’espectador i el millor és que fa por. Si heu vist Oculus ja sabeu que aquest home ens pot donar molt mal rotllo. Els personatges estan molt ben dibuixats i desenvolupats. Flanagan dirigeix amb una artesania d’orfebre. Roda i ens mostra la cinta com si fos una pel·lícula dels 60 amb una subtilesa quasi imperceptible, però que és allí. Gran mèrit recau en l’excel·lent treball de fotografia.
Ouija: El origen del mal és una pel·lícula de terror clàssica, impecable en la qual tots els elements clau funcionen. La protagonitza Elizabeth Reaser, que el més destacable que ha fet és haver estat una de les amants de Don Draper a Mad Men, i Henry Thomas, que aquí interpreta a un capellà i que va ser el nen d’E.T.
Si busqueu terror clàssic i de qualitat, Ouija: El origen del mal us deixarà plenament satisfets. El pitjor d’aquesta pel·lícula és que t’entren ganes de veure l’anterior, malgrat saber és espantosa.
Ouija: El origen del mal és una pel·lícula de terror clàssica, impecable en la qual tots els elements clau funcionen. La protagonitza Elizabeth Reaser, que el més destacable que ha fet és haver estat una de les amants de Don Draper a Mad Men, i Henry Thomas, que aquí interpreta a un capellà i que va ser el nen d’E.T.
Si busqueu terror clàssic i de qualitat, Ouija: El origen del mal us deixarà plenament satisfets. El pitjor d’aquesta pel·lícula és que t’entren ganes de veure l’anterior, malgrat saber és espantosa.
- Publicitat -
