Outlaw King és la darrera pel·lícula de David Mackenzie, director de les excel·lents Comanchería i Convicto, que ens narra el que va succeir l’endemà dels fets que varen veure a Braveheart. Braveheart tenia molta ficció, en canvi aquesta pel·lícula es cenyeix més als fets històrics del període que ens narra.
Outlaw King comença amb una Escòcia rendida a les mans del rei anglès Eduard i el seu dèbil i despietat fill, el príncep de Gal·les. L’heroi William Wallace ha estat executat. Enmig d’aquesta situació apareix el personatge de Robert the Bruce, que amb l’ajuda d’uns pocs aliats és coronat com a rei d’Escòcia, desafiant el rei Eduard. Aquest no trigarà a afrontar el desafiament i es disposarà a aturar la nova insurgència escocesa a qualsevol preu.
Sense que cinematogràficament es pugui comparar de cap de les maneres amb Braveheart, la pel·lícula està molt bé. Creix a mesura que passen els minuts fins a l’èpica batalla final, sense cap mena de dubte el millor de la pel·lícula i pel qual val la pena veure-la. La direcció de la batalla final s’ha resolt amb èpica i entreteniment i narrativament també funciona, ja que està molt ben explicada visualment.
Mackenzie torna aposta per Chris Pine com a protagonista, recordem que varen coincidir a Comanchería, que està prou convincent per ser americà, però segurament algun actor autènticament escocès hauria encaixat millor, com per exemple Sam Heugham, el protagonista d’Outlander. Però en tot cas, Pine surt airós del desafiament i treu un bon accent escocès i com heroi d’acció funciona molt bé. Però en l’apartat interpretatiu em quedo amb Aaron Taylor-Johnson, que per mi ho clava i està millor que Pine.
A Outlaw King també destaca la fotografia. I és que amb els paisatges escocesos, hauria estat imperdonable que Mackenzie no n’hagués tret profit.
Outlaw King és una adaptació medieval històrica amb èpica i narrada amb entreteniment. Una pel·lícula molt ben rodada que podeu gaudir a Netflix.
- Publicitat -
